Adela (Barcelona 1947). En la seva evolució artística, passa primer per una etapa d’inclinació cap al surrealisme i l’hiperrealisme, després per una altra de caire abstracte, "tachista", per arribar finalment a un arrelament d’àmbit més conceptual. Ha experimentat amb les tècniques més diverses (pintura, gravat, dibuix, fotografia, "collage", escultura i instal·lacions). Tal procés transformador es fruït de la seva recerca de la depuració del llenguatge visual. Aquest llenguatge és directe, simbòlic i sensual i es basa en uns pocs, però essencials, traços vigorosos que dialoguen amb un fons de colors primaris.

La seva obra forma part de diverses col·leccions públiques i privades i s’ha exposat a galeries nacionals i internacionals de l’Argentina, França Alemanya, Suïssa, EE.UU...