BIENNAL 2006

PLANTEJAMENTS

• Durant el segle XX Catalunya ha estat capdalt en l’Art contemporani, sobretot durant la segona meitat del segle, fet que ha propiciat que aquesta terra fos bressol de grans artistes.
• A Sant Cugat, La Casa Aymat “Escola Catalana de Tapís” és una peça clau per entendre l’evolució de la ciutat vallesana cap les arts plàstiques al llarg del segle.
• Entre els anys 50 i 70, Miró, Tàpies, Grau Garriga, Royo, Delclaux, Guinovart, Subirachs, Ràfols Casamada, Viladecans, Fornells Pla..., van desenvolupar a Sant Cugat algunes de les obres més emblemàtiques de la moderna tapisseria, que avui es poden admirar penjades en els museus més importants del món.
• Des d’aleshores, altres artistes es van vincular amb la ciutat, instal·lant els seus estudis, Joaquím Chancho, Àngels Ribé, Ricard Sala, Manuel de la Pezuela, etc..., tot exposant a diferents parts del món i recordant que aquesta és terra d’artistes.
• També fou el moment en que van sorgir artistes autòctons, Pep Codó, Neus Colet, Joan Tortosa, Paco Minuesa, Martín Carral, Jaume Carod, etc..., alguns nascuts a la ciutat i d’altres instal·lats a partir dels anys 70 i fins avui.
• Es van crear escoles i estudis d’art, slogans com “Sant Cugat terra d’Artistes”, galeries d’art...

En un moment de recuperació de les llibertats nacionals i com acte adherit al Congrés de Cultura Catalana naixia l’any 1977 la primera Mostra d’Art. En aquella ocasió, solament hi exposaren artistes de Sant Cugat, a fi que fos un repàs de com estaven les arts plàstiques en la vila. Aquella primera edició es va exposar a Sant Cugat i a Camprodon.

A partir d’aquella primera experiència i sempre sota la direcció del seu creador Josep Canals, la Mostra ha crescut amb els anys com alternativa plàstica, convertint-se en una biennal important a Catalunya, tot implicant-s’hi institucions i empreses.

L’any 2006, és celebrà la XV Biennal d’Art Contemporani Català, i amb ella es celebrà el 30è aniversari d’aquesta alternativa plàstica

BIENNAL 2006

És la quinzena edició d’aquest fet descentralitzador del nostre art, nascut a Sant Cugat del Vallès l’any 1977, i des d’aleshores fins avui, aquest destacat certamen artístic ha escrit una història que és paral·lela a la de Catalunya, i en ell s’hi reflecteixen els grans esdeveniments socials i culturals, dels quals la biennal n’ha format part –Congrés de Cultura Catalana 1977, Mundial de Futbol 82, Olimpíada Cultural Barcelona 92, Fòrum de les Cultures –Batcelona 2004-, esdeveniments que ha viscut el nostre país en els trenta anys.

Des del moment de la seva fundació, ha estat una proposta de col·laboració entre l’activa societat civil i les institucions, que es comprometen vers les propostes més noves dels nostres artistes des de les comarques. Això ha permès un recorregut itinerant, que des dels seus inicis ha apropat la praxi artística fins els indrets més allunyats dels grans nuclis urbans.

• Hi ha biennals i certàmens importants a diferents ciutats de Catalunya, Vic, Terrassa, Tarragona, Reus, Amposta..., promoguts per importants entitats d’estalvis o institucions públiques, amb pressupostos considerables i en que el denominador comú és marcar una línia de recerca plàstica.
• Per això, creiem que Sant Cugat i la seva biennal no pot limitar-se a presentar un sol estil d’art. Això hagués estat possible en l’època de Dau al Set, però no pas ara, ja que deixaria fora molts artistes de diferents estils. .
• La Biennal de Sant Cugat no ha d’imitar cap de les temptatives noves que han sorgit en el país i més quan la Biennal és la més antiga de totes.
• Per tant, cal continuar fent unes bases el més obertes possible, que permetin una varietat de conceptes plàstics, tan amplis com els que avui es produeixen a tot el territori català.
• El jurat, eclèctic, de reconegut prestigi i representatiu de tot el territori, és el que ha de seleccionar entre les propostes rebudes la línia o línies juvenils que avui es conreen al Principat
• Amb aquestes premisses, la XV Biennal d’Art Contemporani Català continuarà essent una mostra eclèctica però al mateix temps força representativa del tarannà dels artistes catalans. .
• Trenta anys avalen aquesta filosofia, que ha implicat els sectors més representatius: crítics, historiadors, galeristes, i artistes són els que han format part dels diferents jurats.
• També avala el certamen el fet d’haver estat de plataforma d’algunes de les firmes reconegudes de l’art jove del país i d’altres en via de consolidació, com Pep Agut, Tom Carr, Joan Pere Viladecans, Charo Pradas, Neus Colet, Sergi Barnils, Quim Corominas, Albert Gonzalo, Xavier Grau, Joanpere Massana, Àlex Nogué, Enric Pladevall, Noel Tatú... .
• Cal destacar la voluntat, des del seu naixement, de ser una mostra amb un recorregut itinerant pel país, exposant-se moltes vegades a indrets poc habituats a entrar en contacte amb l’art més nou.

La biennal ha apropat l’art contemporani a la societat en general i ha incentivat la pluralitat i el contrast dels diferents llenguatges plàstics, a diferents indrets de la nostra geografia, aspecte que es continuarà en l’edició de 2006.

SANT CUGAT presenta al país una nova forma de veure, apreciar i entendre millor l’Art Contemporani Català.

• Biennal que vol constituïr un punt de referència de l’art jove català de l’inici del segle XXI.
• Vol mostrar l’art més punyent que es fa actualment en el nostre país

En uns moments de canvis successius i ininterromputs de la societat actual, la XIV Biennal Mostra d’Art Contemporani Català 2006, vol ser un toc d’atenció dirigit a la societat, mostrant alguns dels artistes més creatius del nou segle.

La cultura necessita creadors, a més d’espectadors, i els creadors necessiten un ajut difós, imparcial i generalitzat a la seva base, amb ajudes senzilles, poc espectaculars, que no es veuen i no es capitalitzen en els mitjans, però que creen clima de creativitat. Només en aquest context una cultura pot respirar amb vitalitat, i això és el que ha intentat fer la biennal, durant els últims trenta anys, tot unint el segle XX, amb el XXI.

L’edició del 2006representa un alè d’aire fresc i d’esperança cap a l’art d’avui i cap una motivació de la societat vers l’espiritualitat de l’ésser humà.

Els plantejaments d’aquesta alternativa plàstica descentralitzadora d’art jove, sorgida a comarques, ha aconseguit amb els anys agrupar en la seva organització a diferents sectors implicats en l’art dels nostres dies. Així, el jurat sempre ha estat format per representants dels galeristes, artistes, historiadors, crítics d’art i la Universitat. Empreses civils també han esponsoritzat l’exposició i diverses institucions han fet possible el seu recorregut itinerant.

La Biennal d’Art Contemporani Català és l’única manifestació d’aquestes característiques que existeix al continent europeu. .

JURAT

El jurat de la XV Biennal d’Art Contemporani Català 2006 representa el sector de les arts plàstiques a Catalunya i està format per: LLUÍS CAMPINS, director del Museu de Sant Cugat, IVÁN DE LA NUEZ, director d’exposicions de l’I.C.B. al Palau de la Virreina de Barcelona, ESTER FERRANDO, artista plàstic de Tarragona, ANTONI JOVÉ, historiador de l'Art i coordinador del Centre d'Art la Panera de Lleida, JOSEP PARERA, crític d’Art i responsable d’Acció d’Art a l’Obra Pública –GISA-, RICARD PLANAS, director de la revista bonart de Girona, CARLOS VELILLA, vicedegà de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona i JOSEP CANALS, director de la Biennal i membre de l’associació (art)catalunya.

EXPOSICIÓ

Amb els artistes seleccionats pel jurat, es realitza una exposició itinerant per Catalunya i el Principat d’Andorra, d’abril de 2006 a desembre de 2007.

RESUM

La Biennal Mostra d’Art Contemporani Català és una biennal d’art d’ampli prestigi avui reconegut al país, sorgida de la seva activa societat civil que ha aconseguit implicar-hi diferents administracions públiques i privades.

En aquesta nova edició la Biennal serà fidel reflex del que és el país i els seus artistes, ja que s’intentarà que els que siguin seleccionats representin l’art que es fa a tot el territori.

TORNAR A LA BIENNAL