Exposicions Anteriors

GENER

SALES 1 i 2- “Grau Garriga i els artistes de l’Escola Catalana de Tapís de Sant Cugat”
Els artistes Fornells-Pla, Grau Garriga, Guinovart, Hernández Pijoan, Miró, Muxart, Picasso, Mª Assumpció Raventós, Subirachs, Tàpies i Tharrats conformen l’exposició col•lectiva, que porta per títol “Grau Garriga i els artistes de l’Escola Catalana de Tapís de Sant Cugat”.
Ara, quan són a punt de complir-se els 50 anys d’aquell transcendental fet per a la ciutat i el país, Canals-Galeria d’Art vol recordar-ho, iniciant així tota una sèrie d’actes commemoratius fins l’any 2008. Si hi ha algun fet que ha marcat la modernitat cultural de la ciutat de Sant Cugat -Barcelona- en el segle XX, aquest ha estat la creació del taller d’investigació tèxtil a la Casa Aymat. L’any 1958, en Miquel Samaranch, aleshores propietari de la fàbrica, va destinar una secció a l’art creatiu del tèxtil, nomenant l’artista Grau Garriga perquè fos el director artístic d’aquell taller. Ell va ser el teòric de tot el moviment que allà s’hi va generar. Així va començar l’Escola Catalana de Tapís on, durant quasi dues dècades, els artistes més destacats del moment hi varen participar. Els nous conceptes sorgits del centre varen transformar l’art tèxtil a nivell de tot l’estat espanyol.

“Grau Garriga i els artistes de l’Escola Catalana de Tapís de Sant Cugat”

FEBRER

SALES 1 i 2- “MUXART VIST PER MUXART”
“Muxart vist per Muxart” és una exposició del pintor Jaume Muxart, comissariada per la seva filla, la també artista Paulina Muxart, que vol mostrar una visió més íntima de l’obra d’un dels millors artistes catalans.
L’exposició porta per títol “Paisatges al·lucinats”, i presenta una sèrie de quadres que mostren uns espais de caire oníric, on el cromatisme esdevé el protagonista indiscutible. Així Jaume Muxart en aquesta ocasió es distancia una mica de la seva figuració més habitual.
El treball de Muxart sempre és un goig per a la vista i l’esperit. La seva iniciativa en cada exposició és de gran concentració en el tema que escull, amb l’observació prèvia d’allò que vol glossar i desenvolupar. Diu Paulina Muxart, comissària de l’exposició: “...El continuat contacte amb la pintura de Muxart ens fa savis; ens desenvolupa unes habilitats perceptives sobretot pel que fa al color i les seves interaccions. El refinament en l’elecció de grups de matisos ens educa en la discriminació de petites diferències de color. El cos que cada fragment pren, fruit de la superposició de capes de pintura, que deixen entreveure un color de fons que li ha donat energia i vibració, ens porta a haver d’aguditzar la percepció...”
El color és realment important en tota la seva obra, experimentant al llarg de la seva trajectòria amb tots els matisos... negre mate, blancs matisats de rosa, de groc, de blau o de verd... buscant allò que equilibri la relació entre els objectes representats, per aconseguir l’equilibri final de l’obra.
I continua Paulina Muxart: “...Jaume Muxart domina com pocs altres el color. I en ell el color mai és supèrflua decoració, és... energia, és força, és pensament, és vida”.
Però Jaume Muxart també va ser un dels primers artistes catalans, que a finals del anys ‘50 varen participar realitzant cartrons i tapissos a l’Escola Catalana de Tapís de Sant Cugat, actualment desapareguda, la qual aviat es celebren els cinquanta anys de la seva creació. Aniversari, que aquesta galeria també vol rememorar amb aquesta exposició de Jaume Muxart.

"MUXART VIST PER MUXART"

MARÇ

SALES 1 i 2- ROSA AGENJO
ROSA AGENJO exposa la sèrie pintures “Naturals”, creades amb el procés tradicional de pintar amb cavallet a l’aire lliure. En aquest procés recrea les diferents estacions de l’any, expressió ritual de la natura, gamma cromàtica d’idees, de sentiments. La pintora Rosa Agenjo, amb la força d’una expressió tenyida de tècnica, intuïció i tendresa, ha aconseguit convertir “Naturals” en una simfonia de colors pintada, bellesa amb expressió, amb el fil virgilià de la naturalitat.
Rosa Agenjo (Barcelona, 1955) és doctora en Belles Arts per la Universitat de Barcelona, on exerceix de professora. La seva obra comença a fer-se pública sobretot a partir del anys ’80, arribant a convertir-se en una de les artistes més representatives del moment dins del panorama català. Amb uns inicis abstractes, evoluciona cap a la figuració sense perdre el caràcter expressionista, directe, colorista i matèric. Agenjo es centra principalment en la figura femenina, sobre la qual reflexiona, situant-la en diversos moments de l’espai i del temps. Protagonistes a les quals concedeix un caràcter líric ple de simbolismes, pels motius paisatgístics i florals amb els quals les envolta.

ROSA AGENJO

MAIG

SALES 1 i 2- Maria Assumpció Raventós "Tapissos ”
Mª Assumpció Raventós és una de les poques dones que s’ha dedicat a l’elaboració de tapissos des dels seus inicis artístics, introduint-se en un món bàsicament masculí, on va fer valer el seu llenguatge, sensible, delicat, però també contundent. El seu pas per l’Escola Catalana de Tapís de Sant Cugat, va ser puntal en la seva evolució, i tot i que posteriorment ha treballat en les tècniques més diverses, mai ha abandonat l’art tèxtil, pel qual ha merescut un reconeixement internacional.
Mª Assumpció Raventós Torras (Sant Sadurní d’Anoia, 1930) estudia a l’Escola Superior de Belles Arts Sant Jordi de Barcelona, al taller de gravat de Friedllander a París i al conservatori de les Arts del Llibre. Pertany al grup d’artistes que han estat pioners en la tècnica del tapís, a nivell estatal i és una de les artistes que durant els anys ’70 es va involucrar en aquesta món sorgit a l’Escola Catalana de Tapís.
Des d’uns inicis figuratius amb influències cubistes i expressionistes, la seva obra ha evolucionat cap un informalisme d’harmonies austeres però delicades i amb una gran sensibilitat, que expressa mitjançant les qualitats de les matèries i els efectes de les textures.

MARIA ASSUPCIÓ RAVENTÓS

JUNY-JULIOL

SALES 1 i 2- “JOAQUIM BUDESCA i CONX A IBÁÑEZ Terra i Aigua”
Ambdós paisatgistes catalans s’uneixen en aquesta mostra, on hi podem veure els paisatges mariners de Joaquim Budesca i els paisatges de terra endins de Conxa Ibáñez.
JOAQUIM BUDESCA ens acosta als paisatges mariners del nostre país, amb unes pintures molt personals, en que fa un estudi aprofundit del color, de les estructures de les masses i de les textures que evoquen el paisatge, en aquesta ocasió el paisatge “Mar”.
La seva trajectòria és una recerca constant per a representar d’un paisatge allò que a ell el fa vibrar, arribant a una serenor que expressa el sentiment pur. Ell és un apassionat del paisatge que l’envolta i tots els seus sentits s’uneixen per a poder transmetre, mitjançant les seves obres, aquella veu interior que l’inspira.

CONXA IBÁÑEZ -Canet de Mar, 1929- Per la seva banda, en aquesta exposició compartida, ells ens presenta unes obres dedicades al paisatge “Terra” amb el seu personal estil.
Ibáñez és una de les dones de la pintura catalana que ha destacat en els últims quaranta anys i ha estat pionera en la recerca de noves formes expressives, partint de plantejaments tradicionals i evolucionant cap una nova concepció del paisatge, que ha transformat a traves d’una poètica molt personal.
L’artista enllaça amb els grans paisatgistes catalans del segle XX i elabora una pintura neta de concepte essencial, que navega entre un món real i un món idíl•lic, en el qual el paisatge forma part de l’home.

JOAQUIM BUDESCA i CONX A IBÁÑEZ “Terra i Aigua”

SETEMBRE

SALES 1 i 2- PEP CODÓ "Germinacions i Homenatges"
L'exposició és comissariada pel reconegut crític d’art i membre fundador de l’històric grup Dau al Set, Arnau Puig.
La mostra recull el treball dels últims dos anys de PEP CODÓ artista, nascut a Sant Cugat l’any 1946, que després d’estudiar escultura a l’Escola Massana de Barcelona, el 1963 comença a exposar de forma permanent al país i a l’estranger.
Hi ha obres seves en corporacions i edificis públics d’Europa i Amèrica, i les escultures de grosses dimensions que hi ha a la plaça del Centre Cultural són obra pública més important que hi ha a Sant Cugat d’aquest artista.
Diu en Pep Codó: La pedra, en genèric, defineix un material que quan es troba en forma de bloc, ofereix més o menys resistència a la seva manipulació. Això vol dir que, si es vol vèncer aquesta resistència per aconseguir un resultat final projectat, s’hi ha d’aplicar la força proporcional necessària.

PEP CODÓ "Germinacions i Homenatges"