1977 - 2007

Per JOSEP CANALS i GUAL
Fundador d'aquesta Biennal
Copyright © Canals, Galeria d'Art 2006


La BIENNAL MOSTRA D'ART CONTEMPORANI CATALÀ és el fet més nou i més interessant, sorgit l'últim quart del segle XX a la ciutat de Sant Cugat del Vallès -Barcelona-.

Fou l'any 1977 quan vaig crear la BIENNAL amb la intenció de reflectir l'ambient artístic que es començava a viure a la ciutat en aquells moments. Alguns fets puntuals que havien tingut lloc a partir dels anys cinquanta començaven a marcar els artistes de la ciutat, com ara l'aparició a Sant Cugat de l'ESCOLA CATALANA DE TAPÍS, que mercès a l'empenta de l'industrial Miquel Samaranch, va representar la renovació dels conceptes artístics aplicats al tèxtil a nivell de tot l'estat.

Jardins del monestir

En aquest centre durant els anys ´60 i ´70 hi varen passar els artistes més destacats d'aquell moment: DANIEL ARGIMON, JOAN MIRÓ, GRAU GARRIGA, ANTONI TÀPIES, RÀFOLS CASAMADA, JOSEP MARIA SUBIRACHS, MARIA GIRONA, JAUME MUXART, JOSEP GUINOVART, PALAZUELO, JOSEP ROYO, THARRATS, entre d'altres.

També va ser important durant aquells anys l'ESCOLA INTERNACIONAL DE PINTURA MURAL, dirigida per Miquel Farré, catedràtic de Procediments pictòrics de l'Escola Superior de Belles Arts Sant Jordi de Barcelona, situada a les dependències del Reial Monestir.

Els artistes joves més actius de Sant Cugat i del país es varen involucrar en aquesta escola, que juntament amb la de tapís influiren de manera decisiva en els joves santcugatencs aficionats al món l'art, ja que l'ambient artístic que es creava a la vila era molt notable. Eren molts els artistes de la plàstica catalana que ja destacaven en aquell moment, que venien a Sant Cugat per participar en aquestes activitas i també els professors i alumnes de la vila investigàvem noves formes d'expressió artística.

Amb aquests antecedents, a partir de la segona meitat dels anys seixanta, comencen a sorgir alguns petits grups de joves artistes que crearen col·lectius artístics innovadors a Sant Cugat com: "G.A.L.L.M.", "ESTUDI D'ART", "SET I TANTES", "COL·LECTIU D'ARTISTES DE SANT CUGAT"..., grups que varen estimular l'interès d'una part del jovent santcugatenc per l'art. Això va propiciar una proliferació d'exposicions en diferents entitats i altres tipus de manifestacions artístiques, així com la creació de la primera galeria d'art professional.

Sant Cugat començava a transformar-se en la moderna ciutat actual i li calien noves propostes que animessin la pràctica artística. En aquest context i motivat pels moviments plàstics que començaven a néixer a tot el país, vaig crear la MOSTRA D'ART des de l'entitat "ESTUDI D'ART", fundat per mi a finals dels anys seixanta. Els primers anys dels '70 es va fusionar amb l'entitat "AMICS DE SANT CUGAT", que va donar aixopluc a la idea.

Aquesta entitat s'afegí als actes d'un esdeveniment d'identitat nacional catalana l'any 1977: el CONGRÉS DE CULTURA CATALANA, iniciat en un moment de canvis polítics i culturals a tot Europa, fet que també incidia molt directament en el nostre país. Aquell congrés va ser un bon motiu per fer una reflexió sobre el moment artístic a Sant Cugat. Així naixia la primera Mostra i ho feia com acte adherit al Congrés de Cultura Catalana.

Avui cal examinar minuciosament quin ha estat el procés d'aquesta iniciativa, que ha sabut copsar l'ambient artístic de les tres últimes dècades del segle XX a Catalunya i al Principat d'Andorra, ajudant des d'aquest nucli de la comarca del Vallès a una descentralització més gran de l'art jove, gràcies a la complicitat de diferents institucions públiques i privades del país. Així, es reflecteixen a continuació els fets de cada Biennal.

MOSTRA D'ART
1977

De l'1 al 15 de maig de 1977 té lloc la primera edició de la MOSTRA D'ART, com a acte adherit al CONGRÉS DE CULTURA CATALANA organitzat per l'ESTUDI D'ART D'AMICS DE SANT CUGAT, del qual n'érem socis l'artista santcugatenca Doris Leussler i jo, que vàrem ser els promotors i directors de la Mostra. D'aquí ve que aquest esdeveniment cultural nasqués en aquesta entitat santcugatenca.

En aquells moments, vaig aconseguir superar tots els entrebancs, que no foren pocs, per poder organitzar una mostra d'art per diferents espais de la vila, ja que calia donar un relleu especial a l'esdeveniment, tot participant en els actes del Congrés.

Aquesta primera MOSTRA D'ART naixia amb la voluntat de fer un balanç del que era la plàstica a Sant Cugat en aquells moments, eludint qualsevol tipus de selecció, perquè la idea era donar a conèixer a l'exterior el que es feia a la vila. Així, afeccionats i professionals de totes les tendències plàstiques podien mostrar per primera vegada i d'una forma conjunta l'interès i la pràctica artística, amb el moviment que això comporta, i començant a fer conèixer Sant Cugat com a terra d'artistes.

En aquesta primera edició hi trobem representats tant artistes aficionats com professionals, com a exponent de les inquietuds de la vila de finals de la dècada dels anys setanta.

Paral·lelament, un cicle d'activitats i conferències complementava la iniciativa cultural d'aquella primera MOSTRA. S'exhibiren quatre pel·lícules sota el títol "Habíamos venido a buscar un no sé qué" (incloent el film document "GESPA PRICE"); la crític d'art VICTÒRIA COMBALIA parlà de l'"Art Conceptual a Catalunya", JOAQUIM DOLS i ROSIÑOL d'"El funcionament del mercat d'art aquí i ara", FÈLIX FANÉS d'"El cinema català ahir i avui", el catedràtic d'Estètica i crític d'art ARNAU PUIG de "L'Art de la postguerra a Catalunya", la crític MARIA PEÑA de "La pintura catalana a l'època de la Generalitat", i els artistes JOSEP MARIA SUBIRACHS i JOSEP GRAU GARRIGA comentaven les seves obres, presentades visualment. Totes les sessions tingueren lloc a la Sala Capitular del Claustre del Reial Monestir de Sant Cugat.

La primera MOSTRA D'ART es va exposar a diferents indrets del municipi: al Claustre del Monestir, a l'Ateneu Santcugatenc de la plaça Octavià, a la Sala d'art de la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis del carrer Santiago Rusiñol, a la Sala d'art de la Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Barcelona del carrer Francesc Moragas, al Club Muntanyenc de la Plaça de Barcelona, a l'edifici de Correus de la Rambla Can Mora, i a la Galeria d'Art del Vallès de l'avinguda Alfonso Sala, que jo dirigia.

Com a recorregut itinerant es va poder veure a CAMPRODON, gràcies al suport del Club Muntanyenc de Sant Cugat. Aquesta iniciativa de fer itinerant les obres de la MOSTRA D'ART després es regularitzarà, intentant alhora, ampliar les poblacions col·laboradores.

En aquesta primera edició els artistes de la ciutat mostren diferents tècniques i tendències plàstiques: pintura, escultura, dibuix, tapís i ceràmica. Els participants eren: J. Lluís BALLESTÍN, Manolo BELZUNCE, Miquel CABANAS i ALIBAU, Josep CANALS i GUAL, Carme CANALS i MORAGREGA, Joaquim COSTAS i BAULENAS, José Manuel DE LA PEZUELA, Carles DELCLAUX, Manuel FÉLEZ i MARTÍN, Xavier FIGUERAS i NOGUÉS, Josep M. FIGUERAS, Ramón GARZA, Asunción GONZÁLEZ i JORDÀ, Miquel GUIVERNAU i PLA, Larry HERNÁNDEZ i PAÍS, Teresa JORDÀ i VITÓ, Doris LEUSSLER, Javier LORÉN, Máximo LORÉN, Joan LLAMAS, Armand LLUENT i RIBALTA, MARUTXI, Miquel MAS i MARTÍ, Isabel MASSÓ i CALZADO, Carlos MÉNDEZ, Joan MONCAU, J.M. MONCAU, Antonio PINEDA i SALMERÓN, Andreu RIBA i FERRÉ, Joan SERRABONA, Mateo TIKAS, Maria Teresa VILASECA i TERME i Josep XART i CASANOVAS.

L'Ajuntament de Sant Cugat i vint-i-sis establiments i entitats de la població varen col·laborar per fer possible el catàleg.

Entre els anys 1978 i 1981 intento celebrar la segona edició, però no s'aconsegueix ni l'ajut econòmic ni institucional suficient.

La segona MOSTRA D'ART no es pot organitzar fins a l'any 1982, moment en què es donen dues circumstàncies que faran possible una nova edició, que estarà emmarcada en les activitats del MUNDIAL CULTURAL, amb motiu del MUNDIAL DE FUTBOL i que aquest Mundial es celebra a Barcelona.


II MOSTRA D'ART
1982

EL MUNDIAL CULTURAL, que va tenir lloc amb motiu del MUNDIAL DE FUTBOL de 1982, constituí un exponent de la cultura del nostre país i d'aquesta manera, gràcies al DEPARTAMENT DE CULTURA de la restaurada GENERALITAT de CATALUNYA, aconsegueixo un ajut econòmic per a tirar endavant la II MOSTRA D'ART. Organitzada pel COL·LECTIU D'ARTISTES DE SANT CUGAT, entitat d'artistes que vaig crear en aquells anys. La II MOSTRA comptà amb el suport del DEPARTAMENT DE CULTURA i MITJANS DE COMUNICACIÓ de la GENERALITAT DE CATALUNYA i de l'AJUNTAMENT de SANT CUGAT, així com de quaranta-dos establimests de la ciutat.

En aquesta segona mostra, també s'organitzaren unes conferències, a la Sala Capitular del Reial Monestir, el motiu central de les quals versava sobre la pràctica i l'ensenyament de l'art.

La primera conferència va ser "SANT CUGAT - LA PRÀCTICA DE L'ART" i hi participaren artistes, crítics i directors de galeries: JORDI PABLO, LLUÍS RIBAS, ENRIC MIR, JOAQUIM CHANCHO, CONXITA COLL, SERAFÍ MONCUNILL, FERRAN MARTÍ, JOSEP GRAU GARRIGA, FRANCESC CABANAS i ALIBAU, entre d'altres. I a l'altra conferència hi varen prendre part professors d'acadèmies, escoles oficials i privades de la ciutat: TERESA FARRÉS de l´Acadèmia Farrés. MANEL TURÓN de l'Escola de Belles Arts de Sant Cugat. CARME BERGER catedràtica de l'Institut de Sant Cugat. ENRICA CASADEMONT de l'Escola Universitària del Professorat d'E.G.B de Sant Cugat. ISABEL MASSÓ de l'Acadèmia Massó, entre d'altres.

L'artista JOSÉ MANUEL DE LA PEZUELA va fer una conferència col·loqui, amb projecció de diapositives sobre POESIA VISUAL i POESIA VERBAL.

En aquells inicis dels anys '80, l'exposició constituí un dels primers intents seriosos de dinamització artística de Sant Cugat com a nou focus d'art modern, tal i com ho varen ser l'ESCOLA INTERNACIONAL DE PINTURA MURAL o l'ESCOLA CATALANA DE TAPÍS.

Atès l'interès per la II MOSTRA D'ART, la Generalitat de Catalunya va proposar fer-la itinerant per algunes poblacions de Catalunya, després d'escollir el més representatiu de la II MOSTRA exposada a Sant Cugat. D'aquesta tasca se'n va encarregar, el crític d'art i poeta visual JOSEP IGLESIAS DEL MARQUET, nomenat pel Govern Català.

Aquesta va ser l'única edició que comptà amb dos catàlegs, un de la MOSTRA que s'exhibí els mesos de juny i juliol al Claustre del Reial Monestir, i l'altre del recorregut itinerant que edità el Departament de Cultura de la Generalitat.

El jurat d'aquella segona mostra estava format per ROSER AGELL, artista plàstica; JOSEP MARIA XARRIÉ, director del Centre de Restauració de la Generalitat de Catalunya; JAUME MUXART, degà de la Facultat de Belles Arts de Barcelona i jo mateix, com a director de la MOSTRA. Tant l'exposició de les obres com els actes esmentats, van tenir lloc al Claustre del Reial Monestir des del 19 de juny a l'11 de juliol.

El primer catàleg recull la meva salutació com director de la MOSTRA i diu: "La dita "Sant Cugat, terra d'artistes" ja és prou coneguda arreu, però potser ja és hora de replantejar-nos-la seriosament.

Cal tenir molt en compte que tot el que s'ha assolit fins avui amb certa importància en el camp de l'art, -i un bon exemple en són tant l'Escola de Belles Arts de Sant Cugat, com les Mostres d'Art- han estat fets molt aïllats.

Aquesta important tasca ha estat possible gràcies a la tossuderia de dues o tres persones només. Aquestes persones, les quals han lluitat i desafiat tota mena d'impediments, faran avui possible de bell nou una realització important per a la nostra ciutat: la Mostra d'Art 82.

Davant d'aquesta migrada participació artística en promoure el moviment artístic de la ciutat ens cal preguntar: quants hi estem interessats?

Hem de fer-nos acuradament aquesta reflexió, ja que la cultura catalana i la seva revifalla en tots els aspectes és una tasca de tots. Cadascun dels qui amb gran esforç personal ha fet possible la realització de la "Mostra" n'és plenament conscient, però no n'hi ha prou. S'han d'estimular i potenciar les noves generacions. S'ha de normalitzar la situació, doncs no són els treballadors de l'art als qui pertoca el paper d'organitzadors.

La seva tasca és una altra, la de millorar dia a dia el seu art, representant capdavanter de la nostra cultura.

Cartells de la II Mostra d'Art en la porta d'entrada del Claustre del Reial Monestir de Sant Cugat

Amb l'objectiu d'apropar l'art d'avui a la comarca, i com un primer pas per a la desitjada revitalització cultural, ha estat possible que s'exposin en el meravellós marc del claustre romànic del nostre monestir, les primeres signatures de l'art català actual, juntament a les santcugatenques.

A nivell de gran capital i assumint plenament el paper que li pertoca, Barcelona ha entrat en una fase de normalització cultural, tal i com ho palesa l'èxit aconseguit en exposicions com les de Motherwell, Klee, Moore, Picasso, pintura americana dels 80, Mondrian o mestres de la pintura catalana. L'entusiasme ha estat general i un gran nombre de ciutadans ha gaudit a bastament a les esmentades exposicions.

Ara bé, a nivell comarcal la qüestió és força diferent, ja que és molt difícil que ens arribin les obres dels grans mestres. I cal remarcar que aquí també hi ha un gran públic interessat per l'art actual. Des de la primera Mostra a l'actual, hi ha una diferència evident. És ara quan s'ha iniciat la conscienciació per l'art, quan s'ha posat una base, punt de partença d'un esdevenidor optimista.

Ara, podrem comprovar les recerques artístiques que els artífexs de Sant Cugat han realitzat darrerament, al costat d'obres d'artistes ja consagrats.

És molt difícil de mostrar una evolució col·lectiva dels darrers temps d'artistes santcugatencs o propers a la nostra ciutat. Ara bé, després de la sempre ingrata selecció de l'obra, heus aquí els resultats de la seva participació. Aquesta participació confirma quelcom molt important. És la prova evident del camí encetat envers la desitjada consolidació del nostre ressorgiment cultural, la qual cosa confiem il·lusionats en plasmar en properes mostres.

Els artistes ja coneguts vénen a recolzar els santcugatencs i a més, a marcar aquest camí que ja hem d'assenyalar, a fi que les Mostres d'Art de Sant Cugat siguin representatives de l'Art Contemporani Català.

Cal remarcar que fins avui i per motivacions que no vénen al cas, l'objectiu inicial no s'ha pogut assolir totalment. Confiem que a partir d'ara, i per tot l'esmentat, el camí s'aclareixi per a futures Mostres d'Art.

Només ens cal una darrera consideració sobre la "II Mostra d'Art, 1982". Malgrat el garbuix d'obres de diferents estils, una al costat de l'altra, podrem comprovar com tota comparació esdevé impossible. Cal no interpretar les obres segons l'estat anímic de cadascú, ja que els diferents tipus d'expressió individuals o col·lectius fan que cadascuna tingui el seu missatge propi."

II Mostra d'art. Claustre del Reial Monestir de Sant Cugat. En primer pla una de les obres presents a la mostra, de l'escultor Ricard Sala.

Els artistes seleccionats a Sant Cugat eren: Roser AGELL, Josep ARGELAGA i GRAS, Daniel ARGIMON, Manolo BELZUNCE, C.E. BLANCO, Josep BORRÀS i BRUSTENGA, Juan Manuel BROTO, Miquel CABANAS i ALIBAU, Frederic CABANAS i CASTELLS, Josep CANALS i GUAL, Alexandre CARDONA, Francesc COLOMER, DAI-BIH-IN, DE MARCO GASCÓN, Mercè DIOGÈNE i GUILERA, Xavier FIGUERAS i NOGUÉS, Pere GALVAÑ i PUIG, Eduard GARCÍA, Joan GARDY i ARTIGAS, Frederic GISBERT, Albert GONZALO, Josep GRAU i GARRIGA, Xavier GRAU, Teresa JORDÀ i VITÓ, Manuel LAGUILLO, Álvaro MACÍAS, José MARI, Luís MARINA, J. I. MARTÍNEZ ESCÓ, Conxa MARTÍNEZ i REIG, Manel MORRAL, Jaume MUXART, Ricardo NAISE, Dolors OROMÍ, Roberto ORTUÑO, Alberto PANCORBO, Lluís PERA, José Manuel DE LA PEZUELA, Carles PLANELL, Gabriel POCH i SABARICH, Maria Assumpció RAVENTÓS, Josep ROCA SASTRE, BENET ROSSELL, Gregorio SABILLÓN, Ricard SALA, Pep SALLÈS, Manuel SERRA, Josep Maria TEIXIDÓ i CAMÍ, Jordi TRAPERHO, Jordi VALLÈS, Carlos VELILLA i LON, VICIANO, i Joan Pere VILADECANS.

El segon catàleg que corresponia a l'exposició itinerant, s'iniciava amb un text del poeta i crític d'art JOSEP IGLESIAS DEL MARQUET: "De Grècia, pel que fa a l'antiguitat mediterrània que fonamenta la cultura que ens és pròpia, arriba fins a nosaltres la idea de les arts plàstiques com activitat productiva i catàrtica, enriquidora del coneixement, impel·lida pel desig d'anunciar la veritat i de proporcionar satisfacció a l'esperit, tot fent memòria de la lliçó del pretèrit i intentant preveure l'esdevenidor. Aquestes metes, se'ns diu, es poden assolir mitjançant la capacitat per a imitar tots els detalls de la realitat o bé utilitzant unes referències, visibles o mentals, ordenades amb prou habilitat per a ésser transformades en allò que abans no existia, però que és possible. Entre la mimesi i la metamorfosi, entre reflectir amb fidelitat els accidents del model o fer que aquest pugui ser alhora ell mateix i una cosa nova, s'arrelen en síntesi dos conceptes fonamentals que menen cap al realisme o que porten a un formalisme idealitzant, al·legòric. Adequades a la sensibilitat de cada moment històric, pot dir-se que aquestes nocions abasten el present.

En el context general de la crònica de l'home, una de les comeses fonamentals de l'art és la d'ensenyar, de transmetre uns sabers d'ordre temporal o transcendent, desconeguts pel comú de la ciutadania. En raó d'aquest mestratge, l'artista parla de fets concrets -que actualitza i aclareix, fins i tot en la comprensió dels illetrats-, o descriu conceptes abstractes, tal com fan palès els relleus petris de les catedrals gòtiques o les pintures del Renaixament. En ambdós supòsits, els elements al·ludits en la representació poden tenir un sentit dual: figurar només la seva condició quotidiana o assumir a més la categoria de símbol. Històricament, l'anhel de fer perceptible una idea aconsegueix una de les formes més pures en les "Vanitas" holandeses del segle XVII, quan al pintor, per raons de tipus sociològic, li és negada oficialment la possibilitat d'aparentar unes imatges determinades.

Malgrat els idearis i les prohibicions d'origen divers que cronològicament s'hi oposen, una certa classe d'artistes es manté perseverant a una consagració posseïdora d'uns codis d'anàlisi i comunicació idonis per esbrinar i il·luminar l'univers en termes congruents a l'home. La seva és una ocupació cognoscitiva i didàctica, endinsada en el recinte de les idees i situada molt més enllà, com és obvi, de la simple imitació de la realitat natural. L'art seria la capacitat, perfeccionada per l'estudi, de fer conèixer al proïsme allò que hom sent a l'interior i hom representa, tot procurant deslliurar-se de les pressions d'una societat irreversiblement condicionada per un desenvolupament tecnològic que, en els seus inicis, va significar una forta esperança d'alliberament personal.

Cal avançar, cal reflectir la nostra imatge singular d'allò que veiem i oblidar-nos d'allò que s'ha fet abans, va dir Cézanne de manera imperativa a l'hora d'establir una nova visió del món. Amb l'obra que li pertany, el mestre d'Ais de Provença capgira l'ordre i les estructures bàsiques de quatre segles de pintura occidental. És la gran ruptura -un nou sistema de composició en el qual el drama de la integració pictòrica es converteix pràcticament en el protagonista de la mateixa pintura-, la que obre el pas a tota la pintura moderna i que, en conseqüència, dóna lloc orienta i justifica el cubisme, l'expressionisme i l'abstracció, tres fites essencials que de cap manera es poden negligir per la seva influència primordial en tots els llenguatges plàstics. Amb el genial innovador, d'altra banda, ens ve donat l'exemple enlluernador de la lluita mantinguda fins al límit.

La nostra exposició es nodreix en bona part dels continguts de la "II Mostra d'Art de Sant Cugat del Vallès", presentada als claustres del seu monestir els proppassats mesos de juny i juliol sota els auspicis de la Conselleria de Cultura de la Generalitat i de l'Ajuntament de l'esmentada vila. Sorgida de l'entusiasme d'un petit grup de persones, encoratjades per l'afany de revitalitzar l'activitat cultural del municipi, la manifestació pretenia divulgar l'obra dels artistes joves i responia també, per què no dir-ho, a la necessitat de descentralitzar un tipus d'exhibicions que caldria posar a l'abast de tothom.

En mantenir els objectius consignats, ara el catàleg aplega també un seguit de noms -abundós en la mesura d'allò que permeten les circumstàncies-, entre els quals es compten creadors d'anomenada internacional que, generosament, fan costat als membres de les noves generacions. Davant de determinades obres, caldria parlar del resultat lògic d'una trajectòria no sols plenament assaonada, sinó també fructificada i preuada en la mesura que correspon a la jerarquia de l'autor, com és el cas del veterà avantguardista lleidatà Leandre Cristòfol, per donar un exemple. En altres ocasions, evidentment, es tracta d'una feina que encara cerca el camí de la seva identitat. El fet, però, és que la tasca de tots, al capdavall, dóna testimoniatge de la majoria de les correnties vigents dins dels àmbits autònoms de la pintura, l'escultura, el tapís i la ceràmica. Aquí deu raure l'interès de la mostra."

Els artistes seleccionats per al recorregut itinerant foren: Roser AGELL, Daniel ARGIMON, Elisa ARIMANY, Albert BELLMUNT, BENET ROSELL, José Manuel BROTO, Josep CANALS i GUAL, Miquel CAPALLERAS, Armand CARDONA TORRANDELL, Albert COMA ESTADELLA, Leandre CRISTÒFOL, DE MARCO GASCÓN, Joan GARDY ARTIGAS, Frederic GISBERT, Albert GONZALO, Xavier GRAU, Josep GRAU GARRIGA, Teresa JORDÀ i VITÓ, Josep MARI, Jesús MAURI, Manuel MORRAL, Jaume MUXART, Dolors OROMÍ, Robert ORTUÑO, Lluís PERA, Enric PLADEVALL, Carles PLANELL, Maria Assumpció RAVENTÓS, Josep RICART, Josep ROCA SASTRE, Elisenda SALA, Josep SALLÈS, Evarist VALLÈS, Carlos VELILLA i Joan Pere VILADECANS.

La Mostra es va poder veure a LLEIDA del 15 al 30 de setembre, al Col·legi d'Arquitectes, a VILANOVA I LA GELTRÚ del 7 al 19 d'octubre a la Biblioteca Balaguer, a VIC del 3 al 17 de novembre a l'Escola d'Arts Aplicades i Oficis Artístics, i a FIGUERES del 25 de novembre al 10 de desembre al Museu de l'Empordà. El Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya va assumir els desplaçaments d'aquest itinerari.


III MOSTRA D'ART
1983

La III MOSTRA D'ART de l'any 1983 ja va agafar un fil conductor, definint-se cap a una descentralització del monopoli artístic barceloní.

En aquesta edició el jurat de selecció dels artistes estava format per JAUME MUXART, degà de la Facultat de Belles Arts de Barcelona; ALEXANDRE CARDONA, director de l'Escola de Belles Arts de Sant Cugat; JOSEP IGLESIAS DEL MARQUET i ARNAU PUIG, crítics d'art i jo mateix com a director de la MOSTRA.

El catàleg s'iniciava amb aquest text: "Dèiem a la salutació de la passada edició, "Des de la primera Mostra a l'actual hi ha una diferència evident. És ara quan s'ha iniciat la conscienciació per l'art, quan s'ha posat una base, punt de partença d'un esdevenidor optimista.

I així va ser, l'edició'82 recorregué les terres de Catalunya gràcies al suport de la Generalitat, arribant a molts llocs diferents, la qual cosa va fer que quedés reconegut l'esforç de les dues o tres persones com a màxim, que van ésser les que crearen les Mostres d'Art Contemporani Català centrades a Sant Cugat del Vallès.

Acte inaugural III Mostra d'Art. Jordi Bonet, Director General. Patrimoni Artístic de la Generalitat de Catalunya. Assumpta Bailac, regidora de Cultura de l'ajuntament de Sant Cugat, Josep Canals, director de la Mostra. Josep Iglesias del Marquet, crític d'art

Avui, malgrat certs impediments, la Mostra esdevé de nou una realitat. Una realitat que s'està consolidant i que un petit grup de persones entusiastes per l'art contemporani català estan disposades a tirar endavant si es pot continuar comptant amb el suport de la Generalitat de Catalunya, de l'Ajuntament de la ciutat, i com a l'edició d'enguany, amb el de la Caixa de Barcelona, comptant també amb l'entusiasta col·laboració de les nostres primeres autoritats de la Generalitat, de l'Ajuntament i del Jurat Assessor.

El plantejament de cada Mostra ha estat diferent i així continuarà sent, a fi que sigui representatiu del moment artístic català. Aquest esdeveniment artístic a l'edició d'enguany queda plenament arrelat a Sant Cugat del Vallès i a les ciutats del seu itinerari."

A continuació, la presentació del catàleg per part del jurat deia així: "El Claustre de Sant Cugat del Vallès acull, per tercera vegada, la MOSTRA D'ART '83, que tot seguit, serà itinerant per Catalunya.

El fet d'aquest inici no és endebades, puix que si bé l'actual MOSTRA D'ART 83 res té a veure amb el romànic, sinó que es vol que sigui d'art de recerca i contemporani, tanmateix, en el seu moment, el Claustre de Sant Cugat fou una obra senyera i completament actual, com ho testimonia el fet què els capitells d'Arnau Cadell figurin en les històries de l'art mundial.

Precisament és aquest fet de recerca i d'actualitat que ha mogut els organitzadors de la MOSTRA D'ART'83 a muntar la participació artística -escultura, pintura i tapís- a partir de gent jove -dada límit, ultra l'esmentada dels procediments, els 40 anys d'edat dels artistes participants- i amb obra creada amb la intenció de la recerca plàstica, escollida pels organitzadors, en especial, aquella que, per les difícils circumstàncies de la circulació del mercat, no és massa a l'abast de l'inquiet gaudidor de l'art.

Recerca, risc plàstic i joventut dels participants, procedents tots ells de l'àmbit de creació plàstica catalana, vol ser l'element comú del que ara s'ofereix a la consideració estètica.

En successives edicions d'aquest certamen, els organitzadors es proposen d'analitzar diferents aspectes (de procediments, d'intencions i d'edat) de l'art que es conrea a Catalunya, amb el propòsit, cada vegada més ferm, d'arribar a tot allò que pugui ser més nou, més jove, deixant a banda qualsevol imposició aliena al fet creatiu per si mateix.

Tot seguit, perquè la mostra no romangui limitada a l'indret generatiu i pugui ser contemplada i considerada per tota la gent del nostre àmbit cultural, l'exposició farà un recorregut per diferents capitals i viles de Catalunya. Així serà possible arreu de saber què fan de creador els artistes de casa nostra."

Els artistes participants, de les més diverses procedències i arrelats a terres catalanes, eren: Rosa AGENJO, Josep AGUT, Enric ANSESA, Alfred BALASCH, Domènec BATALLA, Albert BELLMUNT, Jesús BENA, Lluís BLANC, Tom CARR, Lluís CLARAMUNT, Pep CODÓ, Domènec CORBELLA, Quim COROMINAS, DE MARCO GASCÓN, Mercè DIÒGENE, Cristina ESCAPÉ, Francesc ESPIGOLÉ, Jaume FAIXÓ, Esperanza GARCÍA, Albert GONZALO, Ramón GUILLÉN BALMES, Florenci GUNTIN, Maria HELGUERA, Ramón HERREROS, Mercè HOYOS, Teresa JORDÀ, Melcior MARTÍ, Conxa MARTÍNEZ i REIG, Ferran MARTÍNEZ, Quico MENA, Fina MIRALLES, Manuel MORRAL, Dolors OROMÍ, Pilar PALOMER, Lluís PERA, PEREJAUME, Enric PLADEVALL, Joan RIUTORT, Rosa SIRÉ, Susanna SOLANO, Jordi TRAPERHO, Carles VELILLA, Vicenç VIAPLANA, Rosa VIVES i Marga XIMÉNEZ.

Acte inaugural III Mostra presidit per Jordi Bonet, Director General Patrimoni Artístic de la Generalitat de Catalunya. Oriol Nicolau, alcalde de Sant Cugat i Joan Nieto, regidor d'Urbanisme de l'Ajuntament de Sant Cugat

La Mostra d'Art'83 va visitar les viles i capitals següents: del 17 de juny al 17 de juliol a SANT CUGAT, al Claustre del Reial Monestir; del 20 de juliol al 10 d'agost a MANRESA, a la Sala Municipal; del 19 d'agost al 18 de setembre a GIRONA, a la Casa de Cultura Bisbe Lorenzana; del 21 de setembre al 16 d'octubre a LLEIDA, a la Sala de la Caixa de Barcelona; del 21 d'octubre al 20 de novembre a BALAGUER, a la Sala Municipal; del 23 de novembre al 18 de desembre a TARRAGONA, a la Sala de la Caixa de Barcelona, i del 22 de desembre al 15 de gener a BARCELONA, a la Sala de la Caixa de Barcelona. La inauguració va tenir lloc, com ja és tradicional, a Sant Cugat el 17 de juny, organitzada pel COL·LECTIU D'ARTISTES de la vila, com en les darreres edicions i sota la meva direcció.

Aquesta edició comptà amb el suport de l'AJUNTAMENT DE SANT CUGAT, el DEPARTAMENT D'ARTS PLÀSTIQUES i CULTURA de la GENERALITAT DE CATALUNYA, l'OBRA SOCIAL DE LA CAIXA DE BARCELONA i la companyia d'assegurances CATALANA/OCCIDENT de Sant Cugat.

IV BIENNAL MOSTRA D'ART
1984

Si la intenció de l'edició de la MOSTRA D'ART CONTEMPORANI CATALÀ del 1983 era seleccionar el més representatiu d'entre alguns artistes catalans, la voluntat de la IV MOSTRA D'ART era presentar les generacions més joves i, potser, més desconegudes. Per tal d'oferir les mateixes oportunitats a tots els interessats, es va obrir per primera vegada una convocatòria pública, que a partir d'aquesta edició es realitzaria en cada biennal.

En aquesta ocasió, el jurat encarregat de la recerca de nous valors va ser el mateix que el de l'edició 1983: JAUME MUXART, exdegà de la Facultat de Belles Arts de Barcelona; ALEXANDRE CARDONA, director de l'Escola d'Art de Sant Cugat; JOSEP IGLESIAS DEL MARQUET i ARNAU PUIG, crítics d'art i jo mateix com director de la Mostra.

La presentació del corresponent catàleg diu: "Quan vàrem pensar aquesta IV MOSTRA D'ART CONTEMPORANI CATALÀ volíem, en el fons del nostre pensament, que reflectís el moment creatiu de l'art jove a les terres de la nostra Catalunya estricta. Això és cert, no per xovinisme - puix que sabem ben bé que l'art actual (sobretot en els àmbits de la plàstica) és fonamentalment cosmopolita -sinó, només, per saber en quina mesura la nostra joventut se sent impulsada a la creació seguint les dèries de la contemporaneïtat, els problemes expressius i representatius propis d'aquest món nostre.

És ben cert també, que la convocatòria es féu suficientment pública perquè pogués arribar a tots aquells a qui al marge de les estructures de circulació de l'art, els interessés d'assabentar-se que hi havia algú que sentia curiositat per la seva tasca, que ningú, en un país que es digui i s'entengui com a tal, no pugui pensar que el seu treball és marginal i que sàpiga que hi ha qui s'interessa pel que fa. I assoliríem la recepció de 203 dossiers provinents de totes les nostres terres. El mateix èxit sorprengué l'empresa, com vulgarment es diu. Ja ens ho pensàvem que hi havia molta gent inquieta entre nosaltres, sabem després dels dossiers rebuts, que n'hi ha molta més. Però allò que no podíem arribar a sospitar és que n'hi hagués tanta, ni de tan vàlida, només en la sola via de la recerca estrictament orientada en un art d'arrels contemporànies.

Sabem ultra això que a les escoles d'arts plàstiques contemporànies pràcticament s'ha abandonat l'ensenyament que seguia els mètodes tradicionals d'ensinistrament per assolir bons copiadors de la natura i que, per tant, les joves generacions són educades en pràctiques que reconeixen, d'entrada, la llibertat expressiva i el recurs a les solucions pròpies i individuals. Però això, que sigui un ideal de formació a que sigui un bon resultat escaient a l'ideal, tots sabem que roman en el terreny de les utopies, el "desfase" no té res d'estrany, només faltaria que tots aquells que aprenen quelcom n'esdevinguessin mestres: ens trobaríem en el món impossible dels genis i no hi hauria ningú que fes l'honesta activitat d'anar fent i ben fet. El que volem dir, amb tot això, és que ens ha sorprès el tomb que ha fet el nostre país: que se sent del món d'avui i d'ara, un bon nivell per a fer quelcom dins de les coordenades pròpies del nostre temps.

La major part dels 203 dossiers rebuts, reunien les característiques i condicions esmentades. I no hem d'oblidar que una de les condicions de la convocatòria era que els qui sol·licitaven ésser escollits per participar a l'exposició havien de ser joves desconeguts o bé amb molt poques possibilitats d'haver-se donat a conèixer. Aquells que ja havien assolit de fer-se "forat" en alguna de les institucions o entitats públiques o privades sabien, de bell antuvi, que això aniria en contra de les possibilitats d'ésser escollits. I, malgrat tot, la major part dels dossiers rebuts ens ha mostrat aquest capital creatiu de què estem fent menció.

Si haguéssim de ser crítics a l'extrem, tanmateix, que potser més que creadors "originals" hi ha bons seguidors del que s'entén per art cosmopolita contemporani. Però això no ho critiquem, perquè preferim una consciència orientada vers la contemporaneïtat que no pas un regust nostàlgic vers el passat. És cert que és una qüestió d'opcions, però la nostra opció era fer anar l'art endavant i no recuperar allò què els museus i els llibres estan ben plens. (Afegiríem ací que l'ensenyament dels clàssics -Que s'ha de fer- s'ha de fer en el sentit que no cal que se'ls segueixi, ja que són la mostra d'allò que, per sabut, i assimilat, ja no cal reproduir. No hem de bandejar els "clàssics", els hem de mostrar per evitar de resseguir els mateixos camins, de retrobar les solucions ja resoltes).

És per això que no serem pas nosaltres els qui direm que, d'entre mitja dotzena de possibilitats, tots els qui es dediquen a activitats plàstiques fan coses similars. És el més natural, en tot cas, el que convé és que allò que es fa sigui ben fet i de qualitat i pugui ser presentat i exposat. Un país el constitueixen les normalitats i no pas les excepcions. O si no, mirem al nostre entorn. Amb això no volem pas dir que defensem la mitjania i som ben conscients que són els sotracs els que fan anar endavant, són les excepcions les que obren els camins nous.

Però també és cert que és el nivell mig el que ens assenyala l'alçada d'un país, l'autèntic pes específic. O si no, considerem els països capdavanters, si ho són, ho són per l'alt nivell mig, i no només en una sola branca de les activitats humanes sinó en el conjunt de totes elles. I Catalunya, avui, és gran país d'alt nivell artístic, comparable als països capdavanters. La prova ens la dóna constantment, la comparació que ens és possible de fer amb Estats Units, França, Alemanya, Itàlia i d'altres països. El que es fa aquí és creatiu. És per això, que ens reca de no ésser reconeguts com a tal. I ens reca encara més que hi hagi qui es dedica a tallar caps: els uns, perquè en ser tots ells del mateix nivell es poden segar d'un sol cop de dalla i, aquells que sobresurten, per no trobar-se en el nivell mig, fan nosa i se'ls titlla de nans o d'incompetents.

Així, el que nosaltres volem fer constar, és que la qualitat creativa mitjana és alta -repetim, 203 participants ens ho han mostrat a bastament- i similar a la millor mundial, i les excepcions (és cert que rares, com ho són a tot arreu) són prometedores i positives.

Hi havia, doncs, dues exposicions possibles a fer: la de bon nivell mig nostre o la de les exposicions. La primera de les exposicions hauria recollit la gairebé totalitat de les propostes, amb una presència màxima -tingui's en compte que l'organització és la d'un petit col·lectiu d'artistes d'una petita vila- d'una obra per artista, la qual cosa impedia fer-se càrrec de la dimensió real de l'obra de cadascun dels presentats. La segona de les possibilitats de presentació hauria desdibuixat l'autèntica intenció de la Mostra, anul·lant la imatge de força per la de potència.

Ens decantàrem per una solució intermèdia que era la d'escollir una determinada quantitat d'artistes en funció d'un nombre d'obres presentables adequadament (unes quatre obres per participant).

D'entre els artistes presentats -n'han resultat 19 perquè 3 més, escollits, han preferit de retirar-se en no poder oferir en els terminis previstos el nombre d'obres que se'ls sol·licitava, la qual cosa indica la seriositat amb què es varen prendre la plataforma que se'ls oferia i que s'anava no a aprofitar una oportunitat de "sortir" sinó a emplaçar-se en autèntica competitivitat de nivell de qualitat- s'ha cercat fer una tria que oferís aquell nivell mig tantes vegades esmentat i en el ventall de les diferents tendències i que les presències excepcionals hi fossin representades sense cap protagonisme. Les obres que suara podem contemplar no són les millors d'entre totes sinó que són un seguit d'obres dignes de la producció jove i desconeguda dels nostres artistes.

D'entre els artistes escollits, dos, els més joves, compleixen ara 21 anys, 15 no arriben als 30, i només 2 en tenen més de 30. És cert que l'art no es fa per edats ni per estadístiques, però no es pot negar que aquestes dades -i les obres- ens diuen i ens confirmen el que hem dit d'una intensa activitat plàstica catalana actual."

Els 19 artistes seleccionats eren: Imma ALONSO i IBÁÑEZ, Manuel ARAMENDIA i ZUAZU, Isabel CODINA DE PEDRO, Joan DESCARGA i ANIENTO, Santiago ERILL i CASTELL, Javier GARCÉS i RUÍZ, Esperanza GARCÍA i BERTRÁN, Antoni GONZALO i CARBÓ, Antonio LEONARDO i PLATÓN; Isidro MATEO i PADILLA, Albert MINOVES i ANDRÉS, Josep MORRAL i INGLES, Juan Miguel MUÑOZ i MARÍN, Miquel PEGUERA i ROVIRA, Antoni PERNA i LÓPEZ, Miquel Àngel PLANAS i ROSSELLÓ, Charo PRADAS i COLAS, Joan ROM i SEDÓ i Joan VALLE i MARTÍ.

A partir de la data vaig decidir donar a la Mostra una periodicitat biennal. En aquesta ocasió la inauguració va tenir lloc a GIRONA, a la Fontana d'Or, del 3 al 31 de juliol i va anar: del 17 d'agost a l'11 de setembre a MANRESA, a la Sala Municipal d'exposicions; del 14 al 30 de setembre a BALAGUER, a la Sala Municipal, ENCAMP -Principat d'Andorra- Sala del Comú, del 3 al 21 d'octubre i es va cloure a SANT CUGAT, al Reial Monestir, el mes de novembre.

A partir d'aquesta Mostra i gràcies al Comú d'Encamp -Principat d'Andorra- l'exposició seria itinerant per tots dos Principats amb convocatòria oberta a artistes d'ambdós principats.

La IV MOSTRA rebé el suport de les DIPUTACIONS de LLEIDA i de GIRONA, dels AJUNTAMENTS de GIRONA, MANRESA, BALAGUER, COMÚ D'ENCAMP i SANT CUGAT, i de la GALERIA D'ART VALLÈS de SANT CUGAT, que llavors jo dirigia, així com el COL·LECTIU D'ARTISTES DE SANT CUGAT, organitzador de l'acte.


V BIENNAL MOSTRA D'ART CONTEMPORANI CATALÀ
1986

L'any 1986 tingué lloc la V MOSTRA D'ART CONTEMPORANI CATALÀ, amb periodicitat biennal i itinerant.

La BIENNAL MOSTRA'86 comptà amb un jurat de selecció en el qual hi figuraven ROSER AGELL i ROSA SIRÉ, artistes plàstics; JOSEP IGLESIAS DEL MARQUET i ARNAU PUIG, crítics d'art, JOSEP CANALS, director de la MOSTRA, i actuant de secretari IGNASI DE BOFARULL, crític d'art.

La salutació del catàleg que es va editar amb motiu de la celebració de la BIENNAL '86, va anar a càrrec del Sr. JOAQUIM FERRER, aleshores Conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, el qual s'expressà amb aquestes paraules: "La cinquena edició d'una MOSTRA D'ART CONTEMPORANI CATALÀ com la que s'ha anat celebrant a Sant Cugat del Vallès des del 1977 és una prova de la vitalitat que tenen les arts plàstiques arreu de Catalunya en els àmbits de la creació, la recerca i les noves propostes.

Si inicialment la mostra aplegà artistes vinculats a Sant Cugat del Vallès, de mica en mica i en les seves successives edicions, amplià la seva àrea d'influència i la projecció del seu recorregut itinerant, de manera que enguany ultra el seu lloc d'origen serà exhibida a Reus, Tortosa, Lleida, Girona i al Principat d'Andorra.

Progressivament, els artistes joves, la crítica, els nuclis artístics del país, s'han anat interessant per aquesta MOSTRA que ha assolit un crèdit realment notable i s'ha constituït en una manifestació anual ja esperada de les arts plàstiques a casa nostra.

El seu propi enunciat la defineix com a tal, és a dir una mostra o panorama del treball de quasi setanta artistes que en el camp de la pintura, l'escultura, el tapís, la ceràmica, el gravat, etc... donen a conèixer el seu quefer, tot sol·licitant un diàleg amb el públic per tal de potenciar els valors intrínsecs de l'obra i la seva capacitat de comunicació.

Voldríem que tot l'esperit de recerca, innovació i risc que els joves creadors solen manifestar es concentrés en aquesta Mostra que ha triat un marc tan excepcional com el Claustre del Reial Monestir de Sant Cugat del Vallès per a fer la seva presentació.

El Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya ha volgut donar novament el seu suport al Col·lectiu d'Artistes de Sant Cugat i a totes les persones i institucions que hi han col·laborat, per tal de facilitar el desenvolupament d'aquesta iniciativa, que és un testimoni més de la densa i fructífera vocació creativa dels nostres artistes."

A continuació hi havia el text: "CONSOLIDACIÓ DE LA MOSTRA D'ART" escrit pel jurat de la Mostra: "Sant Cugat del Vallès organitza cada dos anys la MOSTRA D'ART CONTEMPORANI CATALÀ. Això suposa una trobada de l'art que es fa, enguany, al nostre país i, en aquesta darrera ocasió, comptant amb la participació del Principat d'Andorra. També és veritat que aquestes reunions artístiques estan plenes de dificultats a l'hora d'aconseguir l'ajut econòmic, d'organització i de col·laboració oficial i privada. És per això que valorem aquesta Mostra'86, en què s'ha passat d'una iniciativa, la de l'any 1977, que aplegava uns quants artistes de Sant Cugat, a l'actual exposició, en la qual hi participen 69 artistes de diferents indrets de Catalunya i Andorra, així com crítics i galeristes, comptant amb el suport de diferents entitats oficials. És a dir, s'ha reconegut, per part de tots, la necessitat d'una iniciativa d'aquestes característiques. Malgrat les dificultats que encara avui es tenen, s'ha fet possible que es pugui començar a pensar en la solidesa i la continuïtat de la MOSTRA D'ART pel que fa a actualitat, modernitat i qualitat, si bé, avui per avui, encara només ens fa costat un reduït grup de persones i institucions preocupades pel fet artístic.

D'una primera mostra que va reunir allò que, al món de la creació, es feia només a Sant Cugat -nucli artístic que va arrelant-se fermament- es va passar a obrir-la a tots aquells que s'hi sentissin convidats. En crear el lema "Sant Cugat, terra d'artistes" fou pensat que, un dia no molt llunyà, ho podria ser i de fet ho és. Deixant de banda que va veure néixer l'Escola Catalana de Tapís i l'Escola Internacional de Pintura Mural, actualment, ja té escoles i acadèmies especialitzades, a més de galeries professionals. Això fa que s'obrin noves perspectives al nostre context cultural. Ja no es tracta de saber què és allò que es fa en un determinat municipi, sinó quin és l'esforç dels creadors repartits per totes les comarques catalanes. Aquest va ser l'esperit de la II MOSTRA. Calia aplegar l'art dels pobles i ciutats de Catalunya en una exposició que posés en relleu el seu valor real sense cap interès partidista. Aquesta voluntat va fer que la MOSTRA D'ART comencés a ser itinerant per diferents ciutats del Principat.

La III MOSTRA D'ART, la de l'any 1983, va voler consolidar, professionalment, els plantejaments anteriors amb la intenció d'oferir un panorama ampli de la recerca plàstica que, per les seves dificultats de comercialització, no podia ser admirada amb facilitat. La III MOSTRA D'ART decidí, amb audàcia, quines eren les creacions més representatives de l'art jove d'aquells dies. L'encert és avui evident, doncs molts participants d'aleshores fan palès, a casa nostra i més enllà de les fronteres, la confiança que se'ls va fer.

La quarta edició, la de l'any 1984, conseqüent amb la voluntat oberta de les anteriors mostres, va decidir de fer una convocatòria pública. D'aquesta forma es tornava a oferir un lloc que donés la mida de quin era el nivell plàstic que, de nou lluny dels circuits comercials, era propi de les nostres terres. L'opció estètica de la MOSTRA D'ART, igualment, s'anava decidint cap a les noves experiències. La IV MOSTRA no volia recuperar el gust del passat, que ja era història, sinó les aportacions que, per al futur, es feien.

El mateix esperit de l'edició del 1984 presideix aquesta V MOSTRA D'ART CONTEMPORANI CATALÀ. En els actuals moments, després d'una nova convocatòria pública, s'ha triat allò més actual dins d'un ventall de gèneres i tendències on les figures, les presències excepcionals, s'apleguen amb els que comencen amb l'única voluntat de fer avançar la plàstica a Catalunya.

Arribats a aquest punt i vist el recorregut de la MOSTRA D'ART, hem de repetir allò que assenyalàvem a l'inici d'aquestes línies: la MOSTRA D'ART comença a afirmar-se com una fita que, cada dos anys, ens podrà donar una bona imatge del que es vol fer i cap a on van els nous plantejaments.

Evidentment, la MOSTRA D'ART'86 sols recull una part, però això no vol dir que no s'hagi de ser ambiciós. Ben al contrari, s'ha de dir que una de les màximes pretensions de la MOSTRA D'ART que s'organitza a Sant Cugat del Vallès, és la de proposar, animar i contagiar tots aquells que creuen en la promoció de l'art català, tant si treballen a la iniciativa privada com si ho fan des d'una programació cultural d'una institució, pública o privada d'abast més ampli. Allò que compta són els resultats. Fer veure a qui pertoca que calen iniciatives com aquesta realitzada pels propis professionals i amb suport dels organismes preocupats per fer avançar l'art català al més alt nivell.

Si a la MOSTRA D'ART, en aquesta cinquena edició aconsegueix si més no, posar en evidència algun dels problemes de la nostra activitat artística, haurà assolit una part important dels seus objectius fent avançar, minsa però fermament, el món de l'art als dos principats.

La tasca no ha estat gens fàcil. Malgrat tot, avui estem contemplant una exposició itinerant que és de les més àmplies que s'han fet a casa nostra."

Els artistes seleccionats que varen participar en aquesta edició eren: Ignasi ABALLÍ, Antònia AGUILÓ, Josep Lluís AGUILÓ, Jaume ANGLÈS, Gemma ARINYÓ, Josep ASUNCIÓN, Ramón BALLESTÉ, Anna BASCÚ, Domènec BATALLA, Manuel BELZUNCE, Anna BOIXEDA, Quim BOVER, Carles BRIEGA, Antoni CALVET, Antoni CAMARASA, Francesc CARULLA, Joan CASALS, Manel CIVIT, Rosa CODINA-ESTEVE, Domènec CORBELA, Daniel CROS, Oriol DE MORAGAS, Mª. Julia EGUILLOR, Ignasi ESTEVE, Carme GAROLERA, Teresa GIRONÈS, Antoni GONZALO, Emma GRAU, Marta GUITART, Francisco J. HURTADO, Jordi ISERN, Mercè JUVES, Manuel LLAURADÓ, Joan LLEÓ, Lluís LLEÓ, Elisabet MABRES, Núria MANSO, Benito MARCOS, Josep Manel MARGALEF, Laura MARTÍNEZ, Lourdes MARTORELL, Anna MAURI, Antonio MORENO, Paulina MUXART, Norman NAROTZKY, Rosa NICOLÁS, Mateu ORTUÑO, Pilar PERDICES, Emilia PERUCHO, Martí PIÉ, Ramón PUIGPELAT, Francesc PUNTÍ, Thomas P. PUPKIEWICZ, Lluisa RAMOS, Maria Assumpció RAVENTÓS, Carme RIERA, Amèlia RIERA, Jaume ROCAMORA, Maria Teresa ROSA, Anna SOLANILLA, TALAMONTE, Valentí TORRENS, Josefa TORRES, Benjamí TOUS, Alfons VALDÉS, Gabriel VERDERI, Lluís VILÀ, Pilar VIVIENTE i Josep YELA.

Les ciutats del recorregut itinerant foren: SANT CUGAT, -ciutat inaugural- al Claustre del Reial Monestir, del 4 de juliol al 31 d'agost; del 6 al 28 de setembre a REUS, al Museu Comarcal; del 4 d'octubre al 2 de novembre a ENCAMP -Principat d'Andorra-, a la Sala d'Exposicions de l'Hble. Comú; del 7 al 30 de novembre a TORTOSA, al Palau Oliver de Boteller; del 5 al 21 de desembre a TERRASSA, al Centre Cultural de la Caixa de Terrassa; del 12 de gener al 8 de febrer de 1987 a LLEIDA, a la Sala Gose del Col·legi d'Arquitectes, i del 14 al 28 de febrer a GIRONA, a la Casa de Cultura Tomàs de Lorenzana.

La Mostra '86 estava organitzada pel COL·LECTIU D'ARTISTES de Sant Cugat, amb la col·laboració del DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA, les DIPUTACIONS de LLEIDA, GIRONA i BARCELONA, conjuntament amb els AJUNTAMENTS de SANT CUGAT, REUS, ENCAMP, TORTOSA, LLEIDA i el CENTRE CULTURAL DE LA CAIXA DE TERRASSA.

VI BIENNAL MOSTRA D'ART CONTEMPORANI CATALÀ
1988

En consolidar-se com un fet de caràcter biennal i itinerant, l'any 1988 es va celebrar la VI BIENNAL MOSTRA D'ART CONTEMPORANI CATALÀ que es va fer com una de les millors experiències, dins l'ampli ventall de les activitats que es realitzaren en el món de l'art al sud d'Europa.

El jurat estava format per ROSER AGELL i ROSA SIRÉ, artistes plàstics; ANNA GUASCH, crític d'art, FRANCESC FONTBONA, historiador de l'art i jo mateix com a Director de la MOSTRA.

El crític d'art JOSEP MIQUEL GARCÍA, Coordinador del Servei d'Arts Plàstiques de la Generalitat de Catalunya, encapçalava la salutació del catàleg oficial: "La sisena edició de la MOSTRA D'ART CONTEMPORANI CATALÀ, i el seu caràcter itinerant per Catalunya i Andorra, és sens dubte, una de les experiències més reeixides de l'ampli espectre de les activitats que es realitzen entorn del món de l'art. A partir del galerisme comercial, neix una iniciativa destinada a potenciar els joves, i per extensió, també, els artistes amb molts anys de tasca creativa, que esdevé una manifestació artística que es consolida, edició darrera edició, per convertir-se periòdicament en una cita amb l'art que es fa a Catalunya, i que es posa a l'abast de tothom a partir d'una coherent exhibició al llarg i ample de la nostra geografia.

L'acurada selecció, accentua encara més l'interès i l'atractiu que ofereix la mostra, i respon a un manifest i continu esforç per part dels organitzadors.

Cal donar, doncs, en aquesta nova edició, l'enhorabona a tots; els organitzadors, els seleccionats, i també a tot el públic visitant, que de ben segur espera amb neguitós anhel, la SISENA MOSTRA D'ART CONTEMPORANI CATALÀ."

A continuació hi havia el text del jurat titulat "SIS EDICIONS DE LA MOSTRA" i que deia: "Un cop més celebrem una nova edició de la Mostra d'Art Contemporani Català. Aquesta reunió artística biennal, veu la llum en la seva sisena edició. Som davant, doncs, d'un fet que s'ha d'analitzar d'una forma atenta i esperançadora.

En primer lloc, hem de dir que la Mostra'88 és una iniciativa duta a terme per uns quants homes i dones relacionats amb el món de l'art, essent la seva finalitat més important, donar a conèixer l'actualitat de la plàstica catalana. Els artistes que es presenten no aspiren a obtenir cap premi econòmic, sinó que la seva intenció és oferir la seva proposta estètica. D'altra banda, l'organització tampoc vol convertir aquesta Mostra en un mercat d'art, el seu horitzó és d'obrir el camí a nous valors, tot fent reflexionar a aquells que s'encarreguen de valorar l'art que és avui al nostre país.

Alguns dels artistes que han participat en anteriors edicions, avui ocupen un lloc important dintre de la nostra plàstica, i cal dir que aquesta és una de les intencions que persegueix la Mostra, i que després de sis edicions es pot començar a analitzar el que ha representat.

Una iniciativa sorgida en una comarca comporta dificultat i endegar una tasca amb aquestes característiques és gairebé una aventura. En aquest sentit, la Mostra'88 s'organitza a partir del treball intens d'un reduït grup d'artistes i galeristes i, a poc a poc es dirigeix cap endavant, amb l'ajut de diferents institucions públiques i privades, per tal que abasti una major repercussió social.

La mostra neix a Sant Cugat, ciutat de la comarca del Vallès Occidental, i aquest és un altre fet remarcable: aquesta ciutat no és un gran centre artístic. El seu públic i la seva capacitat de convocatòria és minsa, a pesar que augmenti cada dia.

Malgrat tot, i amb un clar to descentralitzador, la Mostra'88 com en altres edicions, s'inicia demostrant que no només són les grans capitals catalanes les que poden reunir quelcom de nou al voltant de l'art actual, sinó que també petits centres com el que origina l'exposició, tenen el seu pes i aspiren a revaloritzar l'art d'avui arreu de les terres del Principat.

Així doncs, aquesta reunió artística parteix d'aquest racó del Vallès per a viatjar, més enllà del nucli inicial, per les comarques catalanes. Com en altres ocasions, és una exposició itinerant, descentralitzadora que uneix diferents indrets, prou allunyats els uns dels altres, tot assenyalant que l'art ha de ser un fet cultural a l'abast de tothom.

Aquests són els trets que fan d'aquest VI Mostra d'Art Contemporani Català, itinerant per Catalunya i Principat d'Andorra, un fet singular que, arribats en aquest punt, cal valorar en la seva justa mesura. Quan altres iniciatives amb molts mitjans humans i econòmics comencen a tancar les seves portes, la Mostra, amb un pressupost mínim, aconsegueix avançar la seva setena edició amb molta salut. Des de qualsevol punt de vista aquest és un fet que parla de les possibilitats de la política cultural d'un país."

Un total de 43 artistes foren els participants: Salvador ALIBAU, Mercè ATIENZA i GOMBAU, Fidel BARCONS i ORIOL, Nomi BOGDANOV i BARUJ, Pep BORRÀS, Lluís BUSSE i OLIVÉ, Josep M. CALULL i VIÑA, Pep CAMPS i CODINA, Josep CAÑADA i SERRATE, Jaume CAROD i ALONSO, Martín CARRAL i GONZÁLEZ, Fina CASAUS i SONTOLARIA, Josep COMAJOAN i PADRÓS, Maise CORRAL i TORT, Jordi CUYÀS i GIBERT, Pep DARDAÑA i ALSINA, Pere DE RIBOT, Mariana ESCRIBANO i GUERRERO, Yolanda ESPINOSA i GARCÍA, Àlvar FARRÉ i MADUELL, Joan FERRER i COMAS, Lourdes FISA i SALADRIGAS, Raimon FLORENSA i CLARAMUNT, Antoni GARAU i VADELL, Núria GARÍ i MONTANÉ, M. Antònia GONZÁLEZ i TINTURÉ, Gemma GUASCH i GOMA, Carles GUITART i ESTEVE, Dídac HARO i NUÑO, Teresa M. JULIÀ i PARÉS, Miquel LLIGADAS i PUJADAS, Albert MACAYA, Llorenç MARTÍ i MELIÀ, Roger MAS i CANALIS, Consuelo MIGUEL i MENCHETA, Josep MONTOYA i HORTELANO, Àlex NOGUÉ i FONT, Carles PIQUERAS i MEDINA, Teresa PRIM i BOLDÚ, Glòria RUÍZ i CASAS, Isabel SALUDES i ARAGONÉS, Núria SANZ i LACAMBRA i Marta TOUS i PONS.

La Mostra es va inaugurar a SANT CUGAT, al Claustre del Reial Monestir de l'1 25 de juliol, a continuació recorregué: del 2 de setembre al 2 d'octubre TORTOSA, al Palau Oliver de Boteller; del 7 al 30 d'octubre ENCAMP (Principat d'Andorra), a la Sala d'Exposicions de l'Honorable Comú; del 4 al 27 de novembre LLEIDA, al Museu Municipal Sant Joan; del 2 de desembre al 8 de gener de 1989 a REUS, al Museu Comarcal; del 13 de gener al 5 de febrer BARCELONA, a la Capella de l'Antic Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, i del 16 de febrer al 5 de març a TERRASSA, al Centre Cultural de la Caixa de Terrassa a Terrassa.

En aquesta ocasió, la Mostra va estar organitzada per CANALS-GALERIA D'ART, el COL·LECTIU D'ARTISTES DE SANT CUGAT i amb el patrocini del DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA, les DIPUTACIONS de BARCELONA i de LLEIDA, els AJUNTAMENTS de SANT CUGAT, TORTOSA, LLEIDA, REUS, BARCELONA, COMÚ D'ENCAMP i el CENTRE CULTURAL DE LA CAIXA DE TERRASSA, amb la participació de l'empresa immobiliària de Sant Cugat ORGAN.


VII BIENNAL MOSTRA D'ART CONTEMPORANI CATALÀ
1990

És l'any 1990, última dècada del mil·lenni, quan la MOSTRA té el recorregut itinerant més ampli fet fins aleshores, gràcies a l'interès demostrat per diferents institucions i pel fet de ser l'única manifestació d'art jove inclosa dins el marc de l'OLIMPÍADA CULTURAL - BARCELONA'92 -.

El jurat, era format per JOSEP UCLÉS, artista plàstic de Barcelona; ENRIC ANSESA, artista plàstic de Girona, els dos membres de la FEDERACIÓ D'ARTISTES PLÀSTICS DE CATALUNYA; FRANCESC FONTBONA, historiador de l'art; ANNA GUASCH, doctora de la Facultat de Belles Arts de Barcelona i crític d'art del "Diari de Barcelona"; IMMA JULIAN, doctora en Història d'Art Contemporani de la Universitat de Barcelona, i jo mateix com a director de la Biennal i membre de l'Associació de Galeries d'Art de Catalunya.

El President de la Generalitat de Catalunya, l'Honorable Sr. Jordi Pujol, iniciava així el catàleg de la setena edició de la Mostra: "Una de les expressions més destacades de la riquesa cultural de Catalunya la trobem en les arts plàstiques. Els noms dels nostres artistes han estat i són sovint la millor ambaixada que el nostre país té arreu del món.

La creativitat, l'originalitat i l'esforç tenaç per estar sempre al corrent de les innovacions de l'avantguarda són característiques que defineixen els artistes catalans i que, alhora, simbolitzen una bona part dels trets que han anat conformant la llarga història dels homes i dones que a través dels segles han construït Catalunya.

Iniciatives com aquestes periòdiques Mostres d'Art Contemporani Català que organitza la galeria d'art Canals són una magnífica oportunitat de prendre contacte amb aquesta vitalitat innovadora dels nostres creadors.

Maig 1990, roda de premsa de presentació de la VII Mostra, als mitjans informatius en la Casa de Cultura de Sant Cugat. El jurat de dita edició presideix l'acte Josep Uclés, pintor. Anna Guasch, crític d'art. Josep Canals, director de la mostra. Francesc Fontbona, historiador. Enric Ansesa, pintor i Imma Julian, crític d'art

A la vista dels resultats d'edicions anteriors només em resta felicitar els organitzadors d'aquesta VII Mostra i estimular-nos a continuar oferint en edicions successives aquest ampli ventall de la realitat cultural de Catalunya."

Per la seva part, PEP SUBIRÓS, Conseller Delegat de l'Olimpíada Cultural -Barcelona '92-, s'expressava així en un altre text: "L'any 1990 és, per l'Olimpíada Cultural, l'Any de les Arts. És per això que el nostre programa inclou, enguany, nombroses activitats orientades a millorar el coneixement del ric patrimoni artístic del nostre país, així com a fomentar la nova creació i la seva difusió.

En aquest sentit, el suport d'Olimpíada Cultural a la VII Mostra d'Art contemporani Català, organitzada per la Galeria Canals de Sant Cugat del Vallès, és un fet d'estricta justícia.

En les anteriors edicions, la Mostra s'ha consolidat com una de les iniciatives més serioses en l'àmbit del foment i la promoció de nous valors artístics. I ho ha fet, com en tantes altres ocasions, combinant la iniciativa privada amb un sentit de responsabilitat i compromís públic que és la base dels principals i millors projectes culturals del nostre país.

D'altra banda, el fet que la Galeria Canals tingui la seva seu a Sant Cugat i que, des d'aquí la Mostra es presenti després per tot Catalunya, i en especial a la majoria de subseus olímpiques, és una raó més per col·laborar-hi amb entusiasme.

Massa sovint l'art d'avantguarda viu només a la gran ciutat, en circuits molt tancats, a l'abast només dels ja iniciats. Assegurar-ne la seva accessibilitat i fins i tot -per què no?-, la seva confrontació amb altres formes de vida, amb altres valors, amb altres mirades, és garantir-ne la seva vitalitat, i el seu futur, més enllà de les modes i de les rauxes del mercat."

De la setena edició, el jurat redactà el text següent en el catàleg oficial: "VII MOSTRA D'ART CONTEMPORANI CATALÀ": "Dins el conjunt de premis, exposicions col·lectives, ajuts, etc., que genera el món de l'art, la "BIENNAL D'ART CONTEMPORANI CATALÀ", de Sant Cugat, que aquest any celebra la setena convocatòria, es va perfilant com una mostra singular. Aquesta no té únicament com a objectiu estimular i difondre l'art de les noves generacions (artistes que encara no tenen un reconeixement dins dels circuits comercials, ni un suport públic), sinó també, potenciar la descentralització, la qual cosa es tradueix en una exposició itinerant fora dels circuits habituals, amb un recorregut que, aquest any, inclou divuit indrets, que es corresponen a tantes altres localitats que acolliran, en seus patrocinades per diverses institucions i organismes (Generalitat de Catalunya, Ajuntaments, Olimpíada Cultural), la Mostra que el 15 de juny es presenta al Claustre del Reial Monestir de Sant Cugat del Vallès.

Un cop més i seguint la fórmula arrelada des de les primeres edicions en el criteri del jurat seleccionador, no ha comptat tant el "currículum" de cada artista com l'obra. Aquesta, amb la seva dosi de creativitat, ha tingut un pes específic en el moment d'escollir els artistes d'enguany.

L'exposició s'alambrica com una suma d'individualitats que podrà agradar o no. Seria una errada en aquest sentit, exigir una homogeneïtat en l'obra exposada perquè la inexistència de formulacions apriorístiques en l'esperit de la convocatòria i en els membres del jurat, fa inviable aquesta possibilitat.

El que sí es pot dir, és que no hi ha massa diferències entre les obres seleccionades i el que han ofert les galeries barcelonines al llarg de les últimes temporades. No es pot afirmar que la mostra pretengui descobrir nous talents, però el que és cert, és que a cadascuna de les convocatòries, sis fins enguany, han sobresortit alguns artistes que el temps no ha fet sinó consolidar i refermar, i no tan sols en un àmbit estrictament local o nacional sinó àdhuc en el camp internacional, com ha passat, per posar un exemple, amb Susana Solano.

El que la "BIENNAL D'ART CONTEMPORANI DE SANT CUGAT" no vol és donar l'esquena a la realitat artística del moment; i en aquest procés de sintonia amb el temps present, no deixem de constatar un aire d'època dins l'evident diversitat de cada un dels artistes. A la selecció cohabiten, la figuració i l'abstracció; les maneres expressionistes, les gestualistes i les matèriques... Formes i tècniques que segueixen la línia iniciada a finals dels setanta i que inaugurà, en aquest cas, la dècada dels noranta. Aquesta diversitat, no aliena a un cert postmodernisme, propera a la transvanguàrdia (alemanya o italiana), amb certes dosis d'eclecticisme, que segueix bé els mestres de les avantguardes històriques, bé els noms d'artistes joves, que tenen un nom en els circuits comercials, com per exemple, Miquel Barceló, Ferran García-Sevilla, José Manuel Broto, Xavier Grau, etc., així com l'anomenat "Grafitti-Art". Al costat d'aquest tipus d'obres, es troben tota una sèrie de realitzacions, clars exponents d'una estètica freda, impersonal que s'expressa amb formes geomètriques, que connecta amb alguns dels neons que dominen l'art de finals dels vuitanta, com el Neominimalisme o el Neoconceptual, etc., encara hi ha una altra línia, la que es situa, la que en els anys cinquanta i seixanta van marcar el Neodadaisme i el Pop Art, Arte Povera, etc., i les diferents modalitats objectuals, que eren en part, hereus directes de les avantguardes històriques (Cubisme, Dadà, etc.). El resultat, són obres en les que és important l'abandó dels suports tradicionals i l'apropiació d'un nou vocabulari i d'una nova iconografia centrada en la banalitat de la quotidianitat, amb la conseqüent potenciació, no únicament d'una sèrie d'aspectes lúdics, sinó també d'una certa reflexió i desmitificació de la praxi artística. Altres s'apropien de nous materials i conseqüentment, d'unes noves tècniques expressives com el mitjà fotogràfic, el qual és utilitzat principalment pel seu potencial conceptual i impersonal i per la possibilitat de jugar, de distorsionar i de multiplicar una mateixa imatge.

La representació escultòrica és més reduïda que la pictòrica. La major part de les peces mostren una evident fascinació per l'objecte, per un objecte alhora industrial, alhora banal i quotidià, un objecte en sintonia amb una certa poètica "duchampiana" que cavalca entre l'adopció d'un repertori de materials industrials tractats escuetament i impersonalment. Altres peces, en canvi, posen en relleu una clara voluntat d'introduir tota una càrrega vivencial, subjectivista i lúdica d'acord amb les recents lectures poetitzades del Minimal.

La Mostra, per tot el que s'ha dit, no s'ha d'entendre doncs com una exposició amb argument o amb una tesi programàtica. No respon ni a la voluntat subjectiva dels membres del jurat transformats en comissaris, ni a l'expressió de gustos individuals. Ha tingut també present que el concurs té un premi que es materialitza en forma d'exposició col·lectiva i itinerant. El jurat, en aquest cas, ha intentat sobretot fer una acurada selecció, que no ha estat ni fàcil ni còmoda, ja que en la convocatòria d'aquest any es varen presentar al concurs 373 artistes, dels quals en participen a la mostra 33. Col·lectiu d'artistes entre els quals alguns encara són estudiants, altres tenen un incipient "currículum", i la majoria d'ells es troben en els inicis de la seva carrera, inicis que no sempre són fàcils. Situació en la que tenir l'oportunitat d'exposar i donar a conèixer la seva obra pot ser cabdal per la seva ulterior trajectòria."

Així, de 373 dossiers presentats, amb més de 2.200 fotografies, el jurat seleccionà 33 artistes de Catalunya i Principat d'Andorra que són: J. Lluís ALTIMIRA, Andreu BALIUS, Manolo BELZUNCE, Teresa BENET, DOMÈNEC, Ramon ENRICH, Joan FERNÁNDEZ, Jordi FERRÉ, Pere FOLCH, Cynthia FUSILLO, Toni GIRÓ, Martín LEDESMA, Núria LÓPEZ-RIBALTA, Isidre MARCET, Helena MARTORELL, John MORRISON, Clara OLIVERAS, Venancio PARDO, Xavier PLANA, Rosario PLATÉ, Albert POTRONY, Teresa RECARENS, Montserrat RECASENS, Montserrat RIFÀ, Agustí ROCA, Montse SÁNCHEZ, Daniel SESÉ, Noel TATÚ, Joan MORENO TERRAZ, Antoni VARGAS, Eusebi J. VILA, Marta VILARÓS i Mònica VILERT.

La setena edició de la Biennal fou vista a SANT CUGAT -ciutat inaugural- al Claustre del Reial Monestir, on es va inaugurar el 15 de juny fins al 15 de juliol; del 17 d'agost al 2 de setembre MOLLET DEL VALLÈS, a "La Marineta"; del 14 al 28 de setembre IGUALADA, Al Museu Comarcal de L'Anoia; del 5 al 21 d'octubre ENCAMP (Principat d'Andorra), a la Sala de l'Honorable Comú d'Encamp; del 26 d'octubre al 3 de desembre GIRONA, al Museu d'Història de la Ciutat; del 7 de desembre al 6 de gener de 1991 TORTOSA, al Palau Oliver de Boteller; del 16 de gener al 10 de febrer TERRASSA, al Centre Cultural de la Caixa de Terrassa; del 15 de febrer al 3 de març CAMBRILS, a la Sala Municipal d'Exposicions; del 8 al 31 de març BADALONA, a Can Cabanya; del 5 d'abril al 5 de maig TARRAGONA, a l'Antic Ajuntament; del 10 de maig al 2 de juny PLATJA D'ARO, al Castell de Benedormiens de Castell d'Aro; del 7 al 30 de juny LLEIDA, a la Sala Gose del Col·legi d'Arquitectes; del 5 de juliol al 4 d'agost BANYOLES, a la Sala Municipal "Club XX"; BEGUR a la sala Municipal Escoles Velles; SANT SADURNÍ D'ANOIA, del 6 de setembre al 6 d'octubre a la Capella de l'Antic Hospital; BARCELONA, de l'11 d'octubre al 3 de novembre a la Casa Elizalde; CASTELLDEFELS, del 8 de novembre a l'1 de desembre al Casal de Cultura, i a SABADELL, del 4 al 23 de desembre de 1991 al Casal Pere Quart.

Si fins a aquesta edició, les tasques d'organització s'havien dut a terme des de diferents entitats creades o dirigides per mi mateix, a partir d'ara l'organització de la Mostra és a càrrec de CANALS-GALERIA D'ART de manera exclusiva i en aquesta setena biennal compta amb el suport de la GENERALITAT DE CATALUNYA, l'OLIMPÍADA CULTURAL, el CENTRE CULTURAL DE LA CAIXA DE TERRASSA i els AJUNTAMENTS de les ciutats on s'exposa.


VIII BIENNAL MOSTRA D'ART CONTEMPORANI CATALÀ
1992

Aquesta vuitena edició de la BIENNAL es presentà amb motiu dels JOCS OLÍMPICS -BARCELONA '92- com una selecció de mostres anteriors. L'esdeveniment olímpic, que té lloc a la ciutat de Barcelona, fa que la presentació de l'exposició sigui a la capital de Catalunya i és el treball de molts dels artistes que havien participat en edicions anteriors, alguns d'ells ara prou reconeguts.

Així, aquesta vuitena MOSTRA comença a Barcelona amb motiu de les Olimpíades, cosa que no havia passat abans d'ara.

El jurat de la Biennal '92 estava format per tots els membres de tots els jurats de les mostres anteriors jurat: ROSER AGELL i JOSEP UCLÉS, artistes plàstics de Barcelona. ENRIC ANSESA, artista plàstic de Girona. ROSA SIRÉ, artista plàstic de Lleida, tots ells membres de la Federació Sindical d'Artistes Plàstics de Catalunya; FRANCESC FONTBONA, historiador d'Art i Acadèmic Numerari de la Reial Acadèmia de belles Arts Sant Jordi; ANNA GUASCH, professora d'Història de l'Art de la Facultat de Belles Arts de Barcelona i crític d'art; IMMA JULIAN, catedràtic d'Història d'Art Contemporani de la Universitat de Barcelona i crític d'art; JAUME MUXART, pintor, exdegà de la Facultat de belles Arts de Barcelona i membre de la Reial Acadèmia Sant Jordi; ARNAU PUIG, catedràtic d'Estètica a la Universitat Politècnica de Catalunya i president de l'Associació Catalana de Crítics d'Art; i membre de la Federació d'Artistes Plàstics de Catalunya, JOSEP MARIA XARRIÉ, cap del Centre de Restauració de la Generalitat i jo mateix galerista i membre de l'Associació de Galeries d'Art de Catalunya i director de la biennal.

El President de la Generalitat de Catalunya, l'Honorable Sr. Jordi Pujol, iniciava així el catàleg: "La voluntat de crear i la de continuar són dues qualitats importants de les persones, dels pobles i de les entitats. En el món de la cultura, i molt especialment en el de les arts plàstiques, la creació és fonamental en l'autèntica obra d'art. I el criteri que ha seguit la galeria d'Art Canals, que avui organitza la mostra d'Art Contemporani Català ´92, ha estat sempre el de la qualitat, el de la diversitat i el de la innovació. I a la vegada, ha tingut ben present la continuïtat. Ja fa quinze anys que va començar aquesta aventura pilotada des de Sant Cugat del Vallès, amb el record d'aquell monestir benedictí que va ser un gran fogar de cultura, obert a totes les terres catalanes i a tots els seus artistes. I ho han fet sense esperar que fos la Generalitat la que els donés orientacions, consignes o subvencions. Ho han fet perquè sabien que aquesta és la millor manera de fer cultura, fer art i fer país. Que sigui per molts anys, i cordial enhorabona!"

El jurat es manifestava de la següent manera en el text del catàleg sota el títol: "D'UN TEMPS. D'UN PAÍS. LES MOSTRES D'ART CONTEMPORANI CATALÀ": "La 8ª. Mostra d'Art Contemporani Català organitzada, com és habitual ja des de la 1ª. Mostra, per Canals Galeria d'Art de Sant Cugat del Vallès amb la col·laboració de les institucions públiques i privades de Catalunya i Andorra que en cada ocasió hi participen, coincideix aquest any de 1992 amb el fet de la celebració dels Jocs Olímpics a la ciutat de Barcelona, esdeveniment certament excepcional pel que s'exigeix a la ciutat que ho vol assumir, tant referent als aspectes estrictament esportius, com a un seguit d'activitats paral·leles, com ja des de l'antiguitat l'olimpisme s'embolcallava amb la cultura. Una d'aquestes activitats es vol que sigui el jove art contemporani català dels darrers anys.

Per aquest motiu doncs, aquesta 8ª. Mostra d'Art Contemporani Català, s'ha volgut presentar més que com un concurs, com una selecció; més que com un pas endavant que permet que es manifestin noves voluntats creadores, com una tria que recull aquells artistes avui dia ja amb anomenada i que tanmateix iniciaren el camí públic vers l'art participant en alguna de les mostres anteriors d'aquesta manifestació d'art contemporani, sorgida -aquesta fou des de bell inici l'altra intenció de les mostres- de comarques i amb la voluntat expressa que les recorregués, essent-ne la ciutat de Barcelona una d'elles.

Els jurats, que per evitar monotonies o encasellaments s'han anat renovant en el transcurs de les diferents mostres, en aquesta ocasió s'han reunit en la gairebé totalitat dels membres que els han compost fins ara. El conjunt d'aquests criteris diferents ha considerat la llarga llista de candidats, d'entre els quals s'han escollit els 35 participants que conformen aquesta exposició. L'esmentat nombre significava els límits possibles d'organitzar la mostra i el seu recorregut itinerant. Són uns 250 els artistes, pintors i escultors, que han participat a les anteriors mostres; seria impossible presentar-los ara tots junts, però l'interès que aquesta mostra pogués tenir, tanmateix s'ha mantingut a la selecció actual, puix hi participen artistes que ja figuraren a la primera de les mostres, la de 1977, i d'altres que no han començat la seva cursa pública fins a la mostra del 1990. El ventall ens donarà, doncs, una bona imatge del que ha estat l'art català de recerca als darrers quinze anys.

Això fa palès, i d'altra banda es verifica, que a l'autèntic art contemporani no hi ha modes sinó línies de recerca, que els artistes per ells mateixos estableixen en funció i en relació amb les seves intencions i finalitats que, a l'art actual, són les de la llibertat expressiva i representativa amb el recurs a procediment i materials que hom cregui els més convenients i adequats.

L'única exigència que, en tot cas, imposà el jurat de selecció en cada una de les mostres i que ara ha mantingut, és que les obres siguin manifestacions i respostes artístiques i que no obeeixin a cap exercici d'habilitat, de maneres o d'estil. Com a l'olimpisme, a l'art no s'hi admeten ni amateurs ni professionals sinó només artistes, gent que se serveix de l'art, de la creació lliure vol dir això, per a concretar plàsticament els seus sentiments i les seves idees que, ultra, una vegada concretades, poden interessar als altres i testimoniar d'un temps i d'un món en allò que tenen de pregon, per ser real, i d'únic, per succeir en un moment donat, irrepetible.

Contemplem les obres que ara s'exposen i verificarem que ens és possible, a través d'elles, apropar-nos i esbrinar què hi ha dins de cada sensibilitat exposada i què d'aquesta sensibilitat respon a la realitat física i social en la qual vivim tots. En les pintures i escultures exposades hi sentim la densitat de l'ànima que les organitza, la sensibilitat aguda que vol posar de manifest cada obra, la dimensionalitat de les matèries variades que constitueixen cada complex estètico-sensible.

Podríem dir que tot un país i tota la seva gent, la sensibilitat i els sentiments estètics actuals, suren i es manifesten en aquesta mostra que, com hem dit, recull l'art i els artistes que donen imatge dels darrers quinze anys del nostre país.

Amb motiu de les Olimpíades, aquesta 8ª Mostra inicia el seu recorregut precisament a Barcelona, cosa que no havia fet mai abans d'ara, i acabarà l'any 1993 a Sabadell, després d'haver visitat, com ha estat habitual en les mostres anteriors, moltes de les comarques catalanes i el Principat d'Andorra.

Tant la Generalitat de Catalunya, com els Ajuntaments de les ciutats i viles que recorre la mostra o les diferents entitats privades, que per cada ocasió i cas oportú hi col·laboren, són ensems elements organitzadors i gestors de la Mostra d'Art Contemporani Català. Són aquestes institucions públiques i privades que li atorguen la projecció i l'esplendor que en cada moment ostenta. Els artistes només hi diuen quin és el nivell de l'art actual al nostre país."

Després de revisar els catàlegs de les diferents edicions aquest jurat va decidir que els components de la Mostra'92 fossin els artistes següents: Rosa AGENJO, Jaume ANGLÈS, Enric ANSESA, Mercè ATIENZA, Andreu BALIUS, Carles BRIEGA, Pep CAMPS, Tom CARR, Martín CARRAL, Rosa CODINA-ESTEVE, Domènec CORBELLA, COROMINES, Jordi CUYÀS, Santi ERILL, Marianna ESCRIBANO, Jaume FAIXÓ, Albert GONZALO, Carles GUITART, Ramón HERREROS, Núria LÓPEZ-RIBALTA, Llorenç MARTÍ, Roger MAS, John MORRISON, Juan Miguel MUÑOZ, Paulina MUXART, Rosa NICOLÀS, Pilar PALOMER, Venancio PARDO, Enric PLADEVALL, Jaume ROCAMORA, Rosa SIRÉ, Noel TATU, JOSEP MARIA TEIXIDÓ, Jordi TRAPERHO i Pilar VIVIENTE. Alguns d'aquests artistes ja comencen a ser força coneguts, tant a nivell nacional com internacional.

Les ciutats de l'itinerari d'aquesta Mostra van ser: BARCELONA, ciutat inaugural, de l'1 de juliol al 2 d'agost a la Sala d'exposicions de Can Felipa; MOLLET DEL VALLÈS, del 7 al 30 d'agost a Can Mulà; BANYOLES, del 4 al 27 de setembre a la Sala Municipal "Club XX"; ENCAMP - Principat d'Andorra -, del 6 d'octubre a l'1 de novembre al Centre Cultural; SANT CUGAT DEL VALLÈS, del 6 al 29 de novembre al Claustre del Reial Monestir; CASTELLDEFELS, del 4 al 23 de desembre a la Casa de Cultura; TARRAGONA, del 8 al 30 de gener de 1993 a l'Antic Ajuntament; SABADELL, del 5 de febrer al 7 de març al Museu d'Art de Sabadell.

L'organització és a càrrec de CANALS, GALERIA D'ART i per aquesta vuitena edició de la mostra es compta amb el suport del DEPARTAMENT DE CULTURA de la GENERALITAT DE CATALUNYA, l'OLIMPÍADA CULTURAL BARCELONA´92 i els AJUNTAMENTS de les ciutats on s'exposà.


IX BIENNAL MOSTRA D'ART CONTEMPORANI CATALÀ
1994

Continuant en la línia de difusió de l'art emergent català, la BIENNAL MOSTRA D'ART CONTEMPORANI CATALÀ en 1994, arribava a la novena edició.

Aquesta vegada el jurat estava format per: PERE FALCÓ, vicedegà de la Facultat de Belles Arts; DANIEL ARGIMÓN, artista plàstic i president de la Federació Sindical d'Artistes Plàstics de Catalunya; IMMA JULIÁN, catedràtic d'Història d'Art Contemporani de la Universitat de Barcelona i crític d'art; CONXITA OLIVER, crític d'art de l'Associació Catalana de Crítics d'Art i jo mateix director de la Mostra i membre del Gremi de Galeries d'Art de Catalunya.

Un text del Conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, JOAN GUITART i ADELL, iniciava el catàleg corresponent amb el següent text: "La galeria Canals de Sant Cugat del Vallès ha organitzat, i enguany arriba a la seva novena edició, la Mostra d'Art Contemporani Català, un certamen biennal en què s'obren les portes perquè joves artistes del nostre país exposin les seves obres.

Aquesta és una iniciativa molt notable i que cal felicitar, ja que ens dóna l'oportunitat de poder copsar i conèixer millor la producció artística que es realitza actualment, és a dir, l'art contemporani català i, en aquest punt, cal destacar la voluntat descentralitzadora d'aquesta mostra, que passa per les persones que hi participen i que provenen de vint-i-una poblacions de Catalunya i del Principat d'Andorra, i també pel seu caràcter itinerant.

La riquesa cultural d'un país es fonamenta en la seva capacitat d'endegar iniciatives, de portar-les a terme i perquè aquest sentit tingui continuïtat, cal fonamentalment que aquestes s'obrin a la joventut, potenciant el seu enginy i capacitat creativa perquè es puguin manifestar i endegar els camins d'una trajectòria artística i cultural que el futur i aquells qui ens hi rellevin hauran d'aprovar i valorar.

Per tot això, em plau adreçar aquesta salutació a la Galeria Canals, que exemplifica aquest dinamisme cultural que hi ha a Catalunya, a totes les persones que han col·laborat en l'organització d'aquesta mostra artística, i també a les persones que hi han participat amb les seves obres, a qui vull encoratjar perquè continuïn amb la tasca creativa."

Per la seva part, el jurat constatava en el mateix catàleg: "MOSTRA D'ART CONTEMPORANI CATALÀ 1994". "Les infraestructures per la difusió dels joves artistes estan desapareixent progressivament, devorades per les grans ofertes culturals i museístiques que han oblidat la vertadera vida quotidiana de l'art i la presència de la creació viva.

La manca d'un veritable certamen barceloní, cohesionador dels esforços i de les noves propostes, ha deixat enrera certàmens, biennals, espais d'exposicions... fent créixer altres convocatòries d'àmbit comarcal que s'han convertit en les vertaderes plataformes de coneixement i projecció dels nous artistes a Catalunya. Aquest és el cas de la Mostra d'Art Contemporani Català que després de vuit edicions segueix mantenint el seu desig de donar suport als joves artistes del nostre país i lluita per facilitar els canals de connexió a través de les seves mostres itinerants. Un certamen biennal que ha servit i continua servint per prendre el pols a la situació artística de cada moment, sempre amb una obertura de plantejaments, però dirigit i enfocat amb un gran rigor de criteris. Iniciatives com la Mostra d'Art són les que ajuden directament a potenciar la capacitat creativa, dinamitzant el panorama cultural i donant l'al·licient necessari per a seguir treballant en un camp que actualment no ofereix gaires alternatives.

LA MOSTRA D'ART CONTEMPORANI CATALÀ 1994 està configurada per 37 participants catalans i andorrans seleccionats entre un total de 348 propostes enviades d'arreu de Catalunya. Aquests artistes representen les tendències actuals més significatives i ofereixen un ventall divers i ampli del panorama contemporani. Pintura, escultura, gravat i fotografia proporcionen discursos personals que simptomatitzen bona part de la situació d'aquest final de segle. Així, aquesta exposició constitueix un espai de mostració que evidencia els paràmetres socials actuals pels quals es regeix el procés creatiu. Propostes eclèctiques que rellegeixen i reinterpreten diferents llenguatges artístics del nostre segle en una necessitat de revisió de les avantguardes.

En aquest sentit, tots els projectes presentats entren de ple dins del conflicte entre l'home i el seu entorn i enllacen amb aquest caos existent de valors i qüestionaments, tot retornant a la subjectivitat com a mecanisme de defensa. Insisteixen en reafirmar la potència del pensament, la força de la ment en l'elaboració processal i en els esquemes de la privacitat més irrenunciable. És, doncs la recurrència als mecanismes de la introspecció el que vertebra el treball de la creació artística actual, amb la presència de tota una sèrie d'elements relacionats amb la pròpia configuració de la personalitat, del subjecte: una nova subjectivitat creixent.

Moments en els quals hi ha una clara necessitat d'edificar nous llenguatges, de construir noves i fermes estructures -i no solament en l'escena artística- els joves creadors inconscientment retornen a les experiències vitals, als seus racons més íntims, al seu bagatge acumulat per la memòria i el record buscant de trobar la resposta, una resposta diferent que trobi els desllorigadors als plantejaments actuals."

En aquesta ocasió participaven en l'exposició 37 artistes, seleccionats dins un ampli ventall de tendències i tècniques artístiques diferents: Montserrat ALTET, Francesc XAVIER ALTIMIRAS, Miguel ANDRINO, Carmen ANZANO, Sergi BARNILS, Marta BERROCAL, Àngels CANTOS, Manel CLAVÉ, Jacint COMELLES, Bibiana CRESPO, DALMAU-GÓRRIZ, Àlex DE FLUVIÀ, Ester FIGUEROLA, Felip GAIG, Charo GÁLVEZ, M. Antònia HERNÁNDEZ, Víctor HERRERO GAIXET, Matías KRAHN, Francesc XAVIER LOZANO, Neus LLATJÉ, Gabriel MARTÍN, Conxita MARTÍNEZ, Roger MAS, Magdalena MESEGUER, Héctor MILLA, Gemma MOLERA, Fernando MOLERO, Montserrat MONTERO, Fiona MORRISON, Chari MUR, Roser ODUBER, M. Jesús OLIVA, Anna RECIO, Montserrat REMACHA, Iñaki SALOM, Guillem TORNÉ i Marc VALLS.

El recorregut itinerant de la novena edició era el següent: SANT CUGAT, que inaugurà la MOSTRA a la Casa de Cultura el 22 de juny fins el 25 de juliol; MOLLET DEL VALLLÈS, del 2 de setembre al 2 d'octubre a Can Mulà; ENCAMP - Principat d'Andorra -, del 7 al 31 d'octubre a la Sala d'Exposicions Complex Esportiu i Sòcio-Cultural; SANT FELIU DE LLOBREGAT, de l'1 de desembre al 8 de gener de 1995 a la Sala d'Exposicions del Casal dels Joves, i a l'HOSPITALET DE LLOBREGAT, del 12 de gener al 12 de febrer al Centre Cultural Tecla Sala.

Un cop més CANALS-GALERIA D'ART és l'organitzadora de la Biennal i compta amb el suport del DEPARTAMENT DE CULTURA de la GENERALITAT DE CATALUNYA, el SERVEI DE CULTURA DE LA DIPUTACIÓ DE Barcelona i els AJUNTAMENTS de les ciutats on s'exposa.


X BIENNAL MOSTRA D'ART CONTEMPORANI CATALÀ
1996

El jurat de X BIENNAL MOSTRA D'ART CONTEMPORANI CATALÀ´96 està format per PERE FALCÓ, vicedegà de la Facultat de Belles Arts de Barcelona, DANIEL ARGIMÓN, artista plàstic i membre de l'Associació d'Artistes Visuals de Catalunya, JOSEP Mª CADENA, crític d'art del diari "El Periódico", CONXITA OLIVER, crític d'art del diari "Avui" i jo mateix, com a director de la biennal i membre del Gremi de Galeries d´art de Catalunya.

JOAN GUITART i AGELL, conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya escrivia la introducció institucional del catàleg: "La Mostra d'Art Contemporani Català, que organitza la Galeria d´Art Canals de Sant Cugat del Vallès, arriba enguany a la seva desena edició. Vull, per això, expressar la meva sincera felicitació per l'aconseguiment d´aquesta fita.

Catalunya compta amb grans artistes en l'àmbit de les arts plàstiques, que han assolit un reconeixement internacional. A través d'ells, la nostra cultura s´ha donat a conèixer a l'exterior i ha participat en els corrents artístics universals.

Les seves trajectòries han fet aportacions importantíssimes a l'art contemporani, deixant sempre clara la seva pertanyença a unes arrels comunes, a Catalunya.

La celebració de biennals d´art contemporani, com la que impulsa la Galeria Canals, és una bona ocasió per veure com les llavors que aquestes grans personalitats del nostre art han sembrat al nostre país, han germinat i han donat fruits, a través de les seves obres d'altres artistes catalans d'avui dia.

Per això, i perquè ens dóna aquesta oportunitat de descobrir artistes amb obres de gran qualitat que permeten parlar d'un futur esperançador per a l'art català, vull agrair, un cop més, la iniciativa de la Mostra d'Art Contemporani Català.

Vull també expressar l'agraïment al GRUP WINTERTHUR pel suport que ha donat a la Mostra, una col·laboració que obre nous horitzons de futur."

El jurat de selecció d'aquesta edició s'expressava així:"L'exposició que ara presentem és una conseqüència lògica de l'esperit que anima, des de fa vint anys, la Mostra d'Art Contemporani Català, -promoguda pel galerista Josep Canals i recolzada per la col·laboració de diferents entitats i institucions que és el d'incentivar el potencial creatiu mitjançant una plataforma de confrontació. Aquesta desena edició biennal palesa el rigor i la professionalitat dels seus plantejaments que l'han conduït fins a la celebració d'un aniversari adult que hem de considerar important per dues raons fonamentals; la primera per haver arribat a la seva consolidació a Catalunya i Andorra com una de les poques convocatòries obertes a l'art jove i la segona pel seu nivell de participació, tan quantitatiu com qualitatiu.

Progressivament, hem pogut constatar com aquesta iniciativa ha anat prenent cos fins a construir un dels focus de projecció per a la creació emergent més sòlida i un dels centres d'atracció més compromès amb la tasca del jove artista. La situació, doncs, que ens ofereix el repàs pel que ha estat l'aventura de la Mostra d'Art Contemporani Català des del seu naixement fins ara, ens permet de realitzar un balanç molt positiu d'una manifestació que ha anat jugant un paper important en cada moment i que s'ha anat convertint com un referent clau per conèixer el pols de la situació pel que fa a les experiències més novedoses. El testimoni d'aquests 32 artistes que configuren l'actual Mostra ofereix una àmplia visió del panorama de l'art català a través de les propostes més variades i dins d'una heterogeneïtat de llenguatges i conceptes. És, doncs, aquesta diversitat de discursos -malauradament, només representats per una sola obra pels imperatius de ser una exposició itinerant- el que atorga aquest ràpid cop d'ull per les preocupacions actuals, malgrat que, evidentment, no es pot revisar la solidesa interna de cadascuna de les trajectòries personals -més o menys extenses- per manca de representativitat. Però sia com sia, el que podem comprovar és que els artistes seleccionats protagonitzen exemples -per assimilació, comprensió o mimesi- d'una realitat creativa concreta al nostre país. Pintures, dibuixos, escultures, instal·lacions, objectes ceràmics, estructures tridimensionals... se'ns presenten com a punts de referència obligats per entreveure les noves energies i les inquietuds plàstiques de la nostra època."

Foren seleccionats 32 artistes de Catalunya i del Principat d'Andorra. Antoni ALCACER i CHIJEB, Carme ALIAGA i PARERA, José Luís ÁLVAREZ i PRIEGO, MANEL BATLLE i MUNDET, Rosa BRUGAT i BATLLE, Albert CAMPMANY i PONS, Rafael CONTRERAS i POZO, Eva CORTÉS i BORRÀS, Jordi DOMÈNECH i MASMITJÀ, Jordi ENRICH i JORBA, UWE GEEST, Jaume GILI i TERRADELLAS, Michel GODAY, Josep GUELL i HERNÀNDEZ, Regina HERNANDEZ i POCH, Artur JIMÉNEZ i GUTIÉRREZ, Natàlia LAINEZ i LAPENA, Sílvia MASGORET i LÓPEZ, Joanpere MASSANA i BLANC, Ramon MASSANA i MONISTROL, Enric MASSOT i MONER, Maria MOLL i GÓMEZ, Daniel MORATA i GRESSEL, Esther ORTA i ESCAYOLA, Maria PALLEJÀ i MONNÉ, Meritxell PAPIO i BERTRAN, Jordi PLANA i MARQUES, Pep QUER i GUARRO, Àngels ROMEU i ALEMANY, Joan Ignasi ROS i CASALS, Maria PILAR i VALERIANO i Matilde VELA i NARVION.

L'exposició s'inaugura al Claustre del Reial Monestir de SANT CUGAT, el 31 de maig i s'hi està fins el 24 de juny; MOLLET DEL VALLÈS del 5 al 28 de juliol, a Can Mula; BARCELONA del 6 al 29 de setembre, a la Sala d'Exposicions del Banc Bilbao Vizcaya; ENCAMP (Principat d'Andorra) del 8 d'octubre al 15 de novembre, a la Sala del Complex Socio-Cultural; SANT FELIU DE LLOBREGAT del 29 de novembre al 6 de gener de 1997, al Casal del Joves; VILAFRANCA DEL PENEDÈS del 14 de febrer al 9 de març, a la Sala Municipal i a PALAFOLLS, al Palauet del 22 de març al 6 d'abril de 1997.

L'organització és a càrrec de CANALS-GALERIA D'ART i compta amb el suport del DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA, els AJUNTAMENTS de les ciutats on s'exposa i la Companyia d'Assegurances WINTERTHUR.

XI BIENNAL MOSTRA D'ART CONTEMPORANI CATALÀ
1998

L'edició de la MOSTRA'98 és una de les més reeixides, comptant amb quinze ciutats col·laboradores itinerants i coincidint, a més, amb un final de segle. Aquesta edició es converteix en un exponent de l'art més nou i es conjuga amb la reflexió que es fa a diferents indrets del país, entorn de l'any 1898, quan Espanya perdia les seves últimes colònies a les Filipines i a Cuba.

Un dels aspectes innovadors de l'edició 1998, és la incorporació de les noves tecnologies en la difusió de la Biennal, perquè s'edita un catàleg en format CD-ROM i perquè l'exposició es pot consultar per Internet en la web de la Fundació Sant Cugat. Així la Mostra entra de ple en les noves tecnologies de difusió a nivell mundial.

El jurat de selecció està format per JOSEP Mª CADENA, crític d'art del diari "El Periódico", PERE FALCÓ, vicedegà de la Facultat de Belles Arts de Barcelona, GERARD SALA, artista plàstic i catedràtic de Pintura de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona, i jo mateix, director de la Mostra i membre del Gremi de Galeries d'Art de Catalunya.

El catàleg s'inicia amb un text de l'Honorable President de la Generalitat de Catalunya, Sr. JORDI PUJOL, que diu així: "La Mostra d'Art Contemporani Català que promou la Galeria Canals arriba a la seva onzena edició. És una ocasió excel·lent per comprovar la vitalitat de la nostra creativitat artística.

Els nostres artistes innoven. Però també mantenen la tradició i la memòria que el Modernisme, el Noucentisme i les Avantguardes han consolidat arreu del nostre país en el segle XX. Des del mediterranisme més clàssic a l'ús de les noves tecnologies.

En art, Catalunya és un país que resisteix bé la competitivitat a nivell internacional. Els artistes catalans han tingut, i mantenen, una forta vocació universal. Això ha esdevingut una constant que encara avui defineix la gran personalitat de conjunt de l'art contemporani català.

La Mostra d'Art Contemporani Català ajuda a descobrir els nous creadors que s'incorporen progressivament a l'escena artística. Serveix per ensenyar i alhora serveix per fer balanç i per reflexionar sobre la construcció d'uns referents artístics propis i sobre les tendències de futur que ja s'hi endevinen.

Aquesta biennal, que ha nascut i ha crescut a Sant Cugat, enceta enguany un cop més una etapa d'itineràncies per tot Catalunya per mostrar quines són les tendències i les propostes plàstiques noves en un país com el nostre, on l'art ha estat sempre molt important."

A continuació el text del jurat diu en el mateix catàleg: "LA MOSTRA D'UN NOU TEMPS". El segle XX és a les acaballes i amb ell el segon mil·lenni, és a dir, els nous temps ja són aquí i amb ells totes les incerteses dels nous camins, però també tota la il·lusió cara al futur. En el segle que finalitza, Catalunya ha sabut introduir-se en el món de l'art amb personalitat pròpia a nivell internacional, aportant a l'art universal algunes de les seves firmes més emblemàtiques, fent d'aquest un país d'art.

En l'últim quart de segle el panorama artístic del país s'ha anat normalitzant en crear-se infrastructura que permeten estimular i donar a conèixer noves propostes artístiques. En aquest sentit, la MOSTRA D'ART CONTEMPORANI CATALÀ de Sant Cugat ha estat una iniciativa pionera en involucrar, com en els moments millors de la nostra història, la societat civil i les institucions, a fi d'apropar la creativitat d'aquesta terra a indrets poc habituals, exhibint-se en espais expositius compromesos amb l'art actual, tot i que encara no ha finalitzat el camí, i és bo constatar com s'ha avançat en els últims anys.

Aquest ha estat un dels aspectes positius de la Mostra, el fet d'apropar la creativitat no solament a la ciutat de Sant Cugat, lloc de naixement d'aquesta biennal, sinó a altres indrets de la nostra geografia, pel que ha suposat d'apropar les praxis artístiques contemporànies a públics de diferents sensibilitats. Enguany, els artistes que hem seleccionat responen perfectament a l'esperit que anima aquesta alternativa plàstica descentralitzadora, ja que són un reflex de les inquietuds del jovent, que es dóna no només en les grans ciutats del país, sinó també en indrets allunyats de les grans ciutats, alhora que també constata el paper que la dona artista té en la societat d'aquest temps.

En el camp de l'art, avui s'ha de parlar d'artistes en general, ja que és difícil definir si les obres han estat creades per un home o una dona, segons la seva força i contundència expressiva. I tal i com es posa de manifest en aquesta exposició, el nivell de tot els artistes que la conformen és molt notable i aquesta mostra és un clar exponent de la vitalitat creativa d'un gran col·lectiu jove que el nou segle ha de projectar.

En aquest sentit, la MOSTRA D'ART CONTEMPORANI CATALÀ 1998, fa palès el rigor i la professionalitat dels seus plantejaments i la seva consolidació a Catalunya i Andorra, com una de les poques convocatòries obertes a l'art jove amb un alt nivell participatiu i qualitatiu. Amb els anys s'ha anat constituint aquesta biennal en un dels més importants focus del país, en la projecció de la creació emergent i amb el compromís més ferm amb la tasca del jove creador.

El testimoni d'aquests 42 artistes que ara es presenten, des del mes de maig de 1998 al desembre de 1999, com última exposició jove itinerant d'aquest país, ens permet tenir una amplia visió del panorama de l'art català dels últims mesos del segle XX, a través de les propostes més variades i dins d'heterogeneïtat de llenguatges i conceptes. Aquesta diversitat és la que ens permet veure a simple vista, les preocupacions actuals dels nostres creadors i podem comprovar com aquests 42 creadors, escollits per aquest jurat entre un total de 386 propostes presentades, protagonitzen exemples - per assimilació, comprensió o mimesi- d'una realitat creativa concreta al nostre país. Pintures, dibuixos, escultures, fotografia, instal·lacions, ... se'ns mostren com a punts de referència obligats per entreveure les noves energies i les inquietuds plàstiques d'aquests temps de canvi, reflectint el que està passant en diferents indrets del nostre territori.

Aquesta mostra verifica, que en l'art contemporani no hi ha modes, ans al contrari hi ha línies de recerca, que els artistes per ells mateixos estableixen en funció i en relació amb les seves intencions i finalitats que, a l'art actual, són les de la llibertat expressiva i representativa, amb els procediments i materials que hom creu que són els més convenients i adequats.

L'única exigència que, en tot cas, imposà el jurat de selecció en cada una de les mostres i que ara ha mantingut, és que les obres siguin manifestacions i respostes artístiques i que no obeeixin a cap exercici d'habilitat, de manetes o d'estil. Són artistes, gent que se serveix de l'art, això vol dir de la creació lliure, per a concretar plàsticament els seus sentiments i les seves idees que, ultra, una vegada concretades, poden interessar als altres i testimoniar d'un temps i d'un món en allò que tenen de pregon, per ser real, i d'únic, per succeir en un moment donat, irrepetible.

Contemplem les obres que ara s'exposen i verificarem que a través d'elles ens és possible apropar-nos i esbrinar què hi ha dins de cada sensibilitat exposada i què d'aquesta sensibilitat respon a la realitat física i social en la qual vivim tots. En les obres mostrades hi sentim la densitat de l'ànima que les organitza, la sensibilitat aguda que vol posar de manifest cada obra, la dimensionalitat de les matèries variades que constitueixen cada complex estètic-sensible.

Podríem dir que tot un país - el nostre-, tota la seva gent, -la nostra-, la seva sensibilitat i els sentiments estètics actuals, suren i es manifesten en aquesta l'última mostra del segle.

Tant la Generalitat de Catalunya, com la Diputació de Barcelona i els ajuntaments de les ciutats i viles que recorre l'exposició, o les diferents entitats privades, que per cada ocasió i cas oportú hi col·laboren són ensems, elements organitzadors i gestors de la MOSTRA D'ART CONTEMPORANI CATALÀ 1998. Són aquestes institucions públiques i privades que li atorguen la projecció i l'esplendor que en cada moment ostenta. Els artistes hi diuen quin és el nivell de l'art actual a Catalunya i Andorra."

Els artistes seleccionats són: M. del Mar AIGÉ i VENTOSA, Emili AMETLLER i SERRA, Àngel ARENCIBIA i DÍAZ, Alba BALLÚS i GALBANY, Marta BALLVÉ i MORENO, Isabel BRITO i FARRÉ, Carmen BUENO i SALINAS, Raquel CAMACHO i GARCIA, Mercè CAMARENA i VÁZQUEZ, Fernando CASTILLO, Júlia CASTRO i GIL, Contxa CEMELI, Miquel CODORNIU, Neus COLET, David CURTO i TURON, Khalid EL BEKAY, Maria ENFEDAQUE SANCHO, Armand ESCANDELL i PRIETO, Sílvia FERRAN i SALVADÓ, Sandra FIGUERAS i VALLS, Elena GENÍS, Enric GIRALT i VALERO, Marc GONZÁLEZ i LÓPEZ, M. Lluïsa GUEDEA i MARCO, Pilar HERREROS i BAJO, Daniel MAGALLÓN i PÉREZ, MAÏS, Carles MAMANO, Gemma MARTíN i VALLS, Tomàs ODIÓN, Joan OLIVER i TARRADAS, Elisenda ORTEGA, Jordi PINTÓ i VILAMOSA, Marta RICH i VILALLONGA, Maica RIPOLL, Augusto ROIG i COMAMALA, Xavier ROURA i PLA, Alfredo SÁNCHEZ PÉREZ, Maria TORTAJADA i CARENYS, Jordi URBON i PUIGBARRACA, Josep VERNEDAS i PINILLA i Berta XIRINACHS i CODINA.

L'exposició es pot veure a les ciutats de SANT CUGAT, on s'inaugura el dia 22 de maig al Claustre del Reial Monestir i hi resta exposada fins el 21 de juny; després recorre les ciutats de LLEIDA, del 9 al 30 de setembre a la Sala Sant Joan; ENCAMP (Principat d'Andorra), del 6 al 31 d'octubre, a la Sala d'Exposicions Complex Esportiu i Sòcio-cultural; MOLLET DEL VALLÈS, del 6 de novembre al 15 de desembre al Centre Cultural La Marineta; TERRASSA, del 14 de gener al 8 de febrer de 1999 al Centre Cultural Caixa de Terrassa; SANT FELIU DE LLOBREGAT, del 12 al 28 de febrer al Casal Joves; EL PRAT DE LLOBREGAT, del 5 al 28 de març a la Sala Josep Bagés; IGUALADA, del 15 d'abril al 2 de maig a la sala Municipal d'Exposicions Cal Maco; GIRONA, del 7 al 30 de maig a la Casa de Cultura Tomàs de Lorenzana; BADALONA, del 4 al 30 de juny a El Refugi; CAMPRODON, del 4 de juliol al 31 d'agost al Monestir de Sant Pere; LA GARRIGA, del 3 al 26 de setembre a la Sala Municipal d'Exposicions; ESPLUGUES DE LLOBREGAT, de l'1 al 30 d'octubre a la Sala del Casal de Cultura Robert Brillas; MARTORELL, del 5 al 28 de novembre a la Sala Jaume Muxart i a BARCELONA, del 2 de desembre de 1999 al 9 de gener del 2000 a la Sala d'Exposicions del Palau de la Virreina.

Com és habitual, l'organització de BIENNAL MOSTRA D'ART, és a càrrec de CANALS-GALERIA D'ART, amb el suport del DEPARTAMENT DE CULTURA de CULTURA de la GENERALITAT DE CATALUNYA, el SERVEI DE CULTURA de la DIPUTACIÓ de Barcelona, els AJUNTAMENTS de les ciutats on s'exposa, la FUNDACIÓ CAIXA DE TERRASSA i la FUNDACIÓ SANT CUGAT.

XII BIENNAL MOSTRA D'ART CONTEMPORANI CATALÀ
2000

Tot coincidint amb el mític any 2000, es va fer una nova edició de la biennal que fou una valoració global de totes les exposicions fetes des de 1977 a 1998 i també un exemple de la visió de l’art dels últims vint-i-tres anys des de Sant Cugat, segons els criteris de tots els membres del jurat, que al llarg d’aquests anys m’han fet costat.

Aquell històric jurat de la biennal 2000 estiguè format per tots els membres que havien participat en les diverses edicions, a excepció de JOSEP IGLESIAS DEL MARQUET i de DANIEL ARGIMON, malhauradament traspassats.

El jurat doncs, fou el següent: ROSER AGELL, artista plàstica de Barcelona. ENRIC ANSESA, artista plàstic de Girona. JOSEP Mª CADENA, historiador i crític d’art del diari El Periódico de Catalunya. MERCÈ DIOGÈNE, artista plàstica de Sant Cugat. PERE FALCÓ, degà de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona. FRANCESC FONTBONA, historiador. ANNA GUASCH, crítica d’art i professora de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona. IMMA JULIÁN, crític d’art i professora de la Universitat Central de Barcelona. JAUME MUXART, artista plàstic i exdegà de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona. CONXITA OLIVER, crític d’art del diari Avui. ARNAU PUIG, historiador, crític d’art i membre fundador de “Dau al Set”. GERARD SALA, artista plàstic i professor de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona. ROSA SIRÉ, artista plàstica de Lleida. JOSEP UCLÉS, artista plàstic de Barcelona. JOSEP Mª XARRIÉ, director del Centre de Restauració de la Generalitat de Catalunya i jo mateix com a director de la Biennal i membre del Gremi de Galeries d’Art de Catalunya.

El catàleg s'inicià amb un text de l'Honorable President de la Generalitat de Catalunya, Sr. JORDI PUJOL, que deia així: "Per dotzena vegada, la Mostra d'Art Contemporani Català que promou la Galeria Canals de Sant Cugat del Vallès enceta el seu recorregut itinerant habitual per diverses ciutats de la nostra geografia -a més del Principat d'Andorra-, amb l'esperit de recollir la vitalitat dels seus creadors i la intensitat dels seus treballs. Aquesta vegada, però, la Mostra -de caràcter biennal- vol revisar el camí fet i simbolitzar la trajectòria de la seva evolució, que correspon al període democràtic i de reconstrucció del nostre país i les seves institucions.

Amb aquesta mirada retrospectiva, es fa palesa novament la importància que l'art té avui dia a Catalunya, renovant l'esperit modern i avantguardista que van consolidar els artistes catalans més universals i participant de les inquietuds del nostre temps. Els artistes seleccionats per a la Mostra són indicatius de les tendències que han marcat estilísticament l'època, però evoquen també el sentit de construcció cultural i de vocació internacional que ha caracteritzat habitualment els nostres creadors plàstics. Entre tots hem de garantir que el gran actiu que això representa per a Catalunya tingui sempre continuïtat".

A continuació, el text del jurat digué: "Les avantguardes històriques, començant per Picasso i Miró i finalitzant per Clavé i Tàpies, han estat bons exemples per a les noves generacions. Homes i dones que en l'últim quart de segle han demostrat ser capaços de resistir les adversitats conjunturals del país i que avui es manifesten amb tota la seva força, com les generacions joves que ha de seguir refermant el país, com un dels més creatius a nivell mundial.

Els artistes que hem seleccionat per formar part d'aquesta Biennal Mostra 2000, ja constitueixen una part d'una pàgina de la nostra història més recent. Ells reflecteixen les inquietuds i el moviment que s'ha desenvolupat dins l'últim quart de segle al nostre país, que, d'altra banda, coincideix amb el període de recuperació de les llibertats col·lectives. Per això, podem dir que som els integrants d'un testimoniatge de tota una època.

L'eclecticisme artístic de les últimes dècades es manifesta també en aquesta selecció en la qual els artistes, cadascun amb el seu estil, s'endinsen en els corrents revisionistes que s'han desenvolupat a tot Europa durant la segona meitat del segle, establint diferents ismes en les obres que conformen aquesta biennal.

El que ens mostra la present exposició és l'addició del fet més local, amb el més universal, ni millor ni pitjor que altres propostes, però sí que és l'autèntic pols creatiu que dóna Catalunya en l'actualitat.

Però a aquesta exposició commemorativa, reflex parcial de totes les anteriors, perquè no podia ser tan àmplia com desitjaríem, ni tots els artistes designats en les anteriors biennals podien ara participar en l'actual, a aquesta exposició, diem, no s'hi observarà cap defallença respecte de les "modes" acomodatícies o amatents només al mercat. Si per alguna cosa s'ha distingit la Biennal Mostra d'Art Contemporani Català de Sant Cugat del Vallès, ha estat per la seva intransigència a no cedir davant del que no fos un signe o un impuls de la creativitat. Aquí sempre s'ha anat a buscar allò que més posés de manifest l'autenticitat de l'artista però, també la creativitat que aquest aportava al nostre món.

Sempre hem entès que entre nosaltres, als Països Catalans, en els temps moderns, la creativitat hi era molt viva i en plena empenta. Però això no només a la història moderna, sinó en els temps actuals. N'ha estat la prova que, a cada convocatòria, els que hi han acudit en primer lloc han estat els joves i aquests, no han fet mai el retret que malgrat ser un certàmen que ja porta molts anys convocant-se, i que ha passat per circumstàncies en les quals sembla que els acomodaments haurien estat l'actitud més normal, no ha succeït res d'això i, cada dos anys, s'ha mostrat fresc, inquiet i al dia, fos o no agradable o de moda el que s'hi mostrava.

No és un certamen de vells o de valors reconeguts. Res d'això. Primer els joves o després també els joves són els qui concorren, tot i sabent que hi ha un jurat dur, que triarà qualitat, innovació i creativitat, tres elements que conjugats són, potser, massa forts. Però els joves hi van, perquè, si són escollits, saben que és un guardó.

Efectivament, aquí s'han estrenat a la palestra de l'art contemporani la major part dels artistes que actualment configuren l'actualitat catalana i que molt aviat s'inicien a la confrontació internacional de la plàstica contemporània. Artistes reconeguts per primer cop a la Biennal Mostra d'Art Contemporani Català, han esdevingut poc temps després determinants a la plàstica d'Europa i d'Amèrica del Nord.

Els fets de totes aquestes declaracions són als murs d'on es celebra el certamen".

En aquella edició de l'any 2000 els artistes han foren seleccionats entre els participants de totes les edicions anteriors i representaven l’evolució de l’art català de l’últim quart de segle. Per tant, la biennal 2000 va ser resum de l’aportació creativa de l’art jove del país i reflectí l’art de la democràcia.

Els artistes seleccionats foren: Rosa AGENJO, Carmen ANZANO, Sergi BARNILS, Albert CAMPMANY, Pep CAMPS, Tom CARR, Quim COROMINAS, David CURTO, DALMAU-GÒRRIZ, Àlex DE FLUVIÀ, Joan DESCARGA, Jaume GILI, Enric GIRALT, Albert GONZALO, Xavier GRAU, GRAU GARRIGA, GUILLÉN BALMES, Matias KRAHN, J.Manel MARGALEF, Llorenç MARTÍ, Joanpere MASSANA, Josep MONTOYA, John MORRISON, Àlex NOGUÉ, Enric PLADEVALL, Miquel PLANAS, Charo PRADAS, Benet ROSSELL, Alfred SÁNCHEZ, Noel TATÚ, Jordi URBON, Matilde VELA i Lluís VILÀ.

Com és tradicional, l’exposició s’inaugurà al Claustre del Reial Monestir de Sant Cugat, i continuà després el seu recorregut itinerant pel país, fins el desembre de l’any 2001.

Així, l’exposició es va poder veure a les ciutats de: SANT CUGAT, on s’inaugurà el 12 de maig al Claustre del Monestir i s’exhibí fins el 16 de juliol; CAMPRODON, del 22 de juliol al 27 d’agost al Monestir de Sant Pere; LA GARRIGA, del 15 al 30 de setembre a la Sala Municipal d’Exposicions; ENCAMP (Principat d’Andorra) del 6 al 30 d’octubre a la Sala d’Exposicions Complex Esportiu i Sociocultural; MOLLET DEL VALLÈS, del 3 al 26 de novembre al Centre Cultural “La Marineta”; SANT FELIU DE LLOBREGAT, de l’1 de desembre del 2000 al 7 de gener del 2001 al Casal de Joves, TERRASSA, del 12 de gener al 28 de febrer del 2001 al Centre Cultural de la Caixa de Terrassa; EL PRAT DE LLOBREGAT, del 23 de març al 8 d’abril a la Sal d’Art Josep Bages-Torre Muntadas; GIRONA, de l’11 d’abril al 6 de maig a la Casa de Cultura amb organització a càrrec dels Serveis Territorials de la Generalitat; LLEIDA, del 10 de maig al 3 de juny al Claustre de la Biblioteca Pública organitzat pels Serveis Territorials de la Generalitat; VILADECANS, del 7 al 30 de juny a la Sala d´Exposicions de Torre del Baró; ESPLUGUES DE LLOBREGAT, del 6 al 30 de setembre a la Sala d’Exposicions del Casal de Cultura Robert Brillas; TORTOSA, del 5 al 31 d’octubre al Palau Oliver de Boteller amb organització a carrec dels Serveis Territorials de la Generalitat; OLESA DE MONTSERRAT, del 6 al 30 de novembre a la Casa de Cultura i BARCELONA, del 4 al 26 de desembre del 2001, al Pati Llimona.

Tal com s'ha fet fins ara, des de l'edició de l'any 1998 la Mostra es presenta amb catàleg format paper i format CD-ROM. A més, l’exposició es pot seguir a través d’Internet, a l’adreça http://www.stcugat.org/canals, incorporant així les noves tecnologies en la difusió de la Biennal. Aquests avenços tecnològics també s’apliquen, des d'ara, a la Mostra de l’any 2000.

Com de costum, l’organització de la XII BIENNAL MOSTRA D’ART CONTEMPORANI CATALÀ 2000 va ser a càrrec de CANALS-GALERIA D’ART i comptà amb el suport del DEPARTAMENT DE CULTURA de la GENERALITAT de CATALUNYA, el SERVEI DE CULTURA de la DIPUTACIÓ de Barcelona, els AJUNTAMENTS de les ciutats que acullen la Biennal, la FUNDACIÓ CAIXA DE TERRASSA, i el patrocini de la companyia telefònica AIRTEL.

XIII BIENNAL MOSTRA D'ART CONTEMPORANI CATALÀ
2002
Aquesta primera edició del tercer mil·lenni inclou la novetat de convocar només els artistes catalans i andorrans menors de 35 anys, per tal de poder conèixer el batec de l'art jove. Les Bases d’aquesta biennal són àmpliament repartides per Catalunya i pel Principat d’Andorra.
El jurat de selecció està format per: JOSEP CERDÀ, degà de la Facultat de Belles Arts de Barcelona; JOAQUIM CHANCHO pintor; JOAN BUFILL, crític d’art del diari La Vanguardia; CARME MOLET, pedagoga del Museu Morera de Lleida; RICARD PLANAS, director de la revista BonArt de Girona, i JOSEP CANALS, director de la Mostra i membre del Gremi de Galeries d’Art de Catalunya.
El catàleg s'inicià amb un text del Molt Honorable Senyor Jordi Pujol, president de la Generalitat de Catalunya, que deia així: “La Biennal Mostra d'Art Contemporani Català és una iniciativa de la prestigiosa Galeria Canals que no solament destaca en el marc del nostre panorama artístic, sinó que també contribueix a la projecció cultural de Sant Cugat del Vallès, una de les ciutats que aporten més actius al progrés de Catalunya.

Reunió del jurat de la Biennal 2002 a Sant Cugat.

Amb aquesta tretzena edició, la Biennal commemora el seu vint-i-cinquè aniversari. I ho fa, en línia amb les tendències que conformen l'art del nostre temps, mitjançant una aposta decidida per les noves tecnologies. Una altra de les novetats d'enguany és la major implicació institucional, que permetrà que la mostra es consolidi encara més, tant a Sant Cugat com en el decurs del seu recorregut itinerant per Catalunya i el Principat d'Andorra fins l'hivern de l'any vinent.
Com a President de Catalunya, em plau felicitar els artistes que prenen part en aquesta XIII Biennal Mostra d'Art Contemporani Català i els seus organitzadors. Fem entre tots que la gran vitalitat que ha tingut el fet artístic al llarg de la nostra història continuï manifestant, en aquest segle XXI, tota la seva capacitat de renovació i potència creativa”.
A continuació, el text del jurat que deia: “Amb la present edició de la Biennal Mostra d’Art Contemporani Català 2002, s'acompleixen els primers 25 anys d'aquest certamen artístic nascut a Sant Cugat del Vallès, la primera edició del qual es va realitzar en el marc del Congrés de Cultura Catalana de 1977.
Durant tots aquests anys, l'objectiu d'aquesta mostra ha estat descobrir i donar a conèixer al públic les obres de les últimes generacions d'artistes plàstics residents a Catalunya i Principat d'Andorra (pel que fa al límit d'edat, en aquesta edició els participants havien de ser menors de 35 anys en el moment de la selecció). Són molts els noms avui prestigiosos i llavors desconeguts que en el seu moment foren difosos per aquesta Mostra d’Art Contemporani.
Els 30 artistes que integren aquesta exposició amb una obra cada un, han estat seleccionats d'un total de 160 presentats. No s'atorguen primers o segons premis. El premi és estar seleccionat per a formar part d'aquesta exposició itinerant, que es presentarà a diferents ciutats catalanes durant el proper any i mig.
El jurat en la present edició no ha volgut privilegiar una tendència, un estil o una disciplina en particular, en detriment d'altres existents i vàlides. Entenem que aquesta opció eclèctica o oberta que, com a jurat, hem escollit es correspon amb la realitat de l'art actual que realitzen les últimes generacions d'artistes tant a Catalunya com a la resta del món, que és una realitat diversa, o bé perquè alguns artistes se senten lliures de qualsevol normativa estètica o bé també perquè en el conjunt d'ells es troben partidaris de diferents opcions, la suma de les quals ofereix un panorama divers.
D'aquesta manera trobem en aquesta selecció de la XIII Biennal Mostra d'Art Contemporani Català, exemples de pintura, de fotografia, d'obra híbrida o fins i tot d'objecte sonor, diferents tons que inclouen allò que és líric, crític o neutre i diverses classes i graus d'abstracció i de figuració”.
Els artistes seleccionats són: Ricardo ÁLVAREZ, Elena ARBIOL, Eve ARIZA, Unai AZKUNE, Joquim CANTALOZELLA, Xavier ESCRIBÀ, Marta ESPINACH, Maria FABRE, Lluís FERNÁNDEZ, Miquel GARCIA, Glòria GIMÉNEZ, Pilar LANAU, Montserrat LÓPEZ, Ana LORENTE, Àlex MAS, Laura MOREJÓN, Xavi MUÑOZ, Fina PADRÓS, Vanessa PEY, QUECHUA, Estanislau ROCA, Xavier ROLDÁN, Alberto ROMERO, Òscar SALAMANCA, Mireia SEGARRA, Sebastián SOLVEYRA, Núria TOMÀS, Judit VIDIELLA, Mariona VILASECA, Christian YNARAJA.
Com de costum, l’exposició s’inaugurà al claustre del Reial Monestir de Sant Cugat, per continuar després el seu recorregut itinerant pel país, fins al desembre de l’any 2003.
Així, l’exposició es va poder veure a les ciutats de: SANT CUGAT, on es va inaugurar el 24 de maig al claustre del monestir i on restà fins al 7 de juliol; CAMPRODON, del 12 de juliol al 18 d’agost al monestir de Sant Pere; GIRONA, del 22 d’agost a l’11 de setembre a la Sala d’Exposicions Joan Saqués, organitzat per la Diputació de Girona; ENCAMP (Principat d’Andorra) del 2 al 31 d’octub