L'aportació més eminent d'aquesta artista és la seva visió idiosincràtica de l'aquarel·la, on hi investiga diverses maneres d'aplicar nous procediments tècnics al color i a la textura de les seves peces. El tema de la natura morta és tractat des d'una òptica molt suggeridora i amb una visió molt clara del que és la composició.

En les seves obres sempre hi és present un ordre ben aplicat, tant dels colors com dels espais i la llum. Els blaus i terrosos nítids es barregen amb el "collage" amb pulcritud i sensibilitat, per brindar-nos uns "bodegons" plens de detalls d'irrebatible domini tècnic.

La textura contribueix a la reflexió que surt moltes vegades de l'atzar, dotant d'equilibri pictòric unes obres atractives, que estan entre el món dels somnis i la realitat. Les formes dels objectes, de fàcil identificació, ens acosten a la tradició del bodegó en la cultura mediterrània, i així, l'artista ens endinsa en un món que ens apropa als frescos de Pompeya, com si ens traslladessim en el temps.

Lluny de ser unes obres de fàcil elaboració, Permanyer ens delecta amb uns treballs on l'esforç del dia a dia ens expressa i tramet tot el seu sentir